De sobte, sembla com si de cop hagués augmentat la consciència universal al voltant del canvi climàtic. Hi ajuden la cimera de Madrid, les declaracions de gent famosa, l'impacte de Greta Thunberg, la mobilització dels joves. És un efecte benèfic, no cal dir-ho, però ara com ara un xic artificial, mediàtic, perquè convertir aquest soroll en mesures concretes ja és tota una altra cosa. D'altra banda, els interessos en joc són tan enormes que no n'hi ha prou amb un cert grau de mobilització d'alguns sectors socials, sinó que caldria el compromís explícit dels governs dels països més importants del planeta. En aquest sentit, el renou d'aquests dies contrasta amb el silenci clamorós de la Xina i de Rússia i les burles expresses de Donald Trump, és a dir, de la manca de compromís de les grans potències que més contribueixen a l'escalfament global. Un cop més, com s'esdevé en totes les grans causes de la humanitat, els interessos econòmics acaben prevalent damunt la bona consciència i la bona voluntat de la gent normal i corrent, els ciutadans anònims sense poder de decisió.
De les moltes coses que hem sentit i que hem llegit aquests dies, m'ha cridat l'atenció una visió del problema en la qual no m'havia aturat a pensar. Me l'ha fet veure una entrevista a McKenzie Funk, un periodista especialitat en emergència climàtica i autor d'un llibre que, significativament, porta per títol Windfall. The booming business of global warming, és a dir, «Guanys inesperats. El puixant negoci de l'escalfament global». Resulta que tots tendim a pensar que la consciència mundial no acaba de fer el tomb a favor de la preservació del planeta perquè els negocis establerts no estan disposats a renunciar als seus beneficis i no volen fer les inversions necessàries per revertir la situació. Els Estats Units i el seu president serien la mostra clara d'aquesta política, que prima el guany econòmic tradicional per damunt de tota altra consideració. És una mentalitat de terra cremada i de curt termini, que deixa per a les properes generacions les conseqüències del que fan avui. Però vet aquí que hi ha un altre factor poderós que apareix a l'horitzó i que ja s'està posicionant per al futur proper, sempre amb la lògica de gua-nyar diners i de treure partit de noves conjuntures favorables que fins ara no havien existit: són els futurs beneficiaris de la crisi climàtica, els nous rics que guanyaran molts diners amb la destrucció que ens ve al damunt.
Per exemple, la reducció del gel a l'Àrtic obrirà noves rutes comercials marítimes fins ara inexistents. Un altre exemple: hi ha empreses que ja s'estan preparant per a la construcció i venda dels murs de contenció que caldrà aixecar davant del mar quan augmenti el nivell de l'aigua i les tempestes inundin regions i ciutats, no sols de regions pobres del món, sinó també en ciutats riques i pròsperes del planeta que s'ho podran pagar. Són, també, els que ja estan invertint diners en agricultura en aquelles zones del nord que, com a conseqüència del canvi climàtic, quedaran habilitades per a plantar-hi nous conreus. I, naturalment, hi ha els que ja esperen amb candeletes l'explotació de les reserves de cru que es poden extreure dels països que es troben al voltant del cercle polar àrtic (EUA, Rússia, el Canadà, Dinamarca i Noruega). I també hi ha els governs que trauran profit del que ens espera: Groenlàndia, per exemple, podria aconseguir la independència gràcies al canvi climàtic: si poden extreure el petroli i l'or que hi ha en el seu subsol, no necessitaran continuar depenent dels fons de Dinamarca...
En definitiva, si tot continua com fins ara, el planeta en sofrirà unes greus conseqüències... que obriran noves perspectives de negoci fins ara totalment inesperades. Hi ha qui ja s'hi està preparant, qui ja ho espera. Llevat que la consciència de la humanitat faci un tomb definitiu i freni els seus projectes...
