Els pensadors hispànics deprimits per la crisi del 1898 es preguntaven: què és Espanya? La resposta ha arribat al cap de 121 anys: Espanya és el PSC. I en Miquel Iceta sense saber-ho!
La important descoberta té un autor: Ramon Camps, regidor a l'Ajuntament de Berga per ERC. L'altre dia el consistori va aprovar els pressupostos municipals del 2020 amb el vot a favor dels regidors de la CUP, que governen la ciutat, i del PSC, mentre Junts i ERC hi votaven en contra. Llavors Ramon Camps va dir: «Aprovar el pressupost amb el PSC és una manera de pactar amb Espanya».
No sé si algú del ple li va respondre: «Aprovar els nous impostos de la Generalitat amb els Comuns és una manera de pactar amb Podemos, que ha pactat amb Sánchez, o sigui que també és pactar amb Espanya». Tan agafada pels pèls és una cosa com l'altra.
Diuen que la fe dels conversos és la més intransigent. Ramon Camps té una història particular amb el PSC. El seu pare, del mateix nom, va ser alcalde de Berga per aquest partit entre el 2003 i el 2007. El fill va ser número dos de la llista socialista el 2011, però a mig mandat va donar-se de baixa per insalvables desacords amb el partit. El 2015 ja va formar part de la llista d'ERC, i el 2019 la va encapçalar.
«Amb aquests no s'hi pacta!» és la consigna de l'any i de la dècada. Madrid és un clam, un bram, un esgarip que acusa els socialistes de destruir Espanya perquè s'asseuen a negociar amb Esquerra. Alhora, la Catalunya que tuita i retuita ha posat en marxa un procés d'excomunió, flagel·lació i cremació d'Esquerra perquè s'asseu a negociar amb els socialistes. Ja en farem, de feina!
«Mals companys i llop, ni de lluny ni de prop», deia una dita en desús. El principi de conservació de l'energia ens empeny a gastar-ne poca, també amb el cervell. Els anatemes simplifiquen les coses, perquè entendre's amb els iguals és més senzill, i fer-ho amb els diferents reclama un esforç. Però poca política s'hauria fet en la Història des d'aquesta simplicitat.
En els mesos que venen assistirem a un concurs nacional d'empassar-se gripaus. Per compensar-ho també veurem una veritable tempesta de declaracions altisonants. Els líders pactaran «per responsabilitat» amb uns adversaris que tot seguit cobriran d'improperis, i aquests contestaran: «Tu, més». No ens emocionem gaire pels espetecs de la bromera; l'important és el que hi ha a sota.
