Aquest diumenge, festa de la Sagrada Família, l'evangeli de Mt. 2,13-15.19-23 ens relata un episodi que tots coneixem: l'anunci -l'Àngel del Senyor- per mitjà de somnis, avisa Josep que prengui el nen i la seva mare i fugi cap a Egipte i s'hi quedi, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo (v.13)
Mentrestant, al v.12, els mags, sense fer cas del que els ha dit Herodes, també en somnis, tornen per un altre camí. I l'Àngel del Senyor, per segona vegada i també en somnis, li anuncia que pot tornar a Israel, però en veure qui regnava, Arquelau, té por, i altra vegada en somnis, decideix quedar-se a Galilea, al poble de Natzaret.
Quina situació tenim en aquell context? Els mags, els homes capaços de reconèixer l'acció de Déu a la història i disposats a trobar-se amb ella. Herodes i Arquelau, el poder polític gelós de la seva hegemonia davant el poder, mentider, hipòcrita i assassí. El poble apareix sotmès i identificat amb el tirà. Els jerarques i intel·lectuals jueus coneixen les promeses, però instal·lats en una situació de privilegi, no interessa un canvi.
La família de Jesús creix a Natzaret. Veiem aquesta família passant moments de dificultat, sentint-se perseguits i havent de deixar la pròpia llar, els costums, els seus vincles i les seves tradicions. No ens recorda això el drama que viuen tantes i tantes famílies avui al nostre voltant? Com a cristians, què fem? Quina cura tenim dels nostres ancians que ja no es poden valdre? Heu tingut mai l'experiència de l'agraïment d'un avi que està sol quan ho necessita? Si tu els dones amor, te'l tornen.
«Ya se va?»
«Sí, ahora me voy a otra casa, que ya voy tarde»
«Que tenga buenas fiestas con los suyos»
«Qué le vamos a hacer, el único consuelo que me queda es ir a Perú».
«No ha vuelto a ir?»
«No, no creo que pueda volver nunca más»
Vaig tancar la porta i vaig pensar que la família de la seva banda feia molts anys que no la veia, i el més greu, no tenia esperança de tornar-la a veure. Ha format una altra família aquí. Hi havia anat alguna vegada per casos d'extrema necessitat, perquè el viatge val molts diners.
