No fa gaire, en aquestes mateixes pàgines, vaig exposar la gravíssima situació financera del Govern de la Generalitat. La més greu de la història, i la més greu de totes les Comunitats Autònomes d'Espanya, i de les Regions de la UE. En qualsevol lloc, un deute de 80.000 milions d'euros obliga a emprendre canvis radicals per poder liquidar el deute i evitar tornar-lo a crear.

Això només ho podrà fer un govern nou, sense hipoteques del passat, i amb les idees prou clares per posar-les a la pràctica, costi el que costi, en el mínim de temps possible. És una tasca ingent, molt complicada i plena de contradiccions, respecte al que és i ha estat una administració tradicional.

En el meu article anterior, exposava les similituds del Govern de la Generalitat respecte del Govern central. Un va copiar l'altre, sense tenir en compte les immenses diferències d'ingressos, capacitat d'endeutament, primes d'Estat, etc. El resultat, el tenim a la vista. La Generalitat de Catalunya té aproximadament uns dos-cents mil funcionaris, repartits en tretze conselleries, i multitud d'organismes, entitats, consorcis, fundacions, etc., de manera que, lluny de reduir-los, cada any els va incrementant.

El mateix ha fet, en un segon nivell, amb la posada en marxa dels consells comarcals, i les vegueries o regions, les quals van passar de la proposta inicial de cinc a set, i ningú pot garantir que en qualsevol moment no en neixi alguna altra.

Si ara tinguéssim un nou «seny ordenador del país», com fou Prat de la Riba, tota la immensa estructura de la Generalitat seria posada en qüestió i modificada de dalt a baix, per fer-la molt més eficient i més austera. De fet, en algun moment o altre del futur proper algú ho haurà de fer, perquè la continuïtat de l'actual sistema és inviable. Per car i per inadequat.

Per què hem de tenir tretze conselleries? Per què hem de tenir quaranta-dos consells comarcals i set vegueries? Per què tenir les mateixes estructures que un estat, sense tenir els seus recursos econòmics? Per què tants funcionaris i tants organismes?

Sempre hi ha altres models i altres estructures per copiar, més eficients que les que han servit de model. Aquí es va copiar el model del Govern central. Per què no copiar el model de Suïssa, de similar extensió i població? Allà, set ministeris, i aproximadament la meitat de funcionaris que aquí. Però, és que ha d'haver-hi una profunda remodelació de totes les estructures per evitar les duplicitats i triplicitats d'aquí, on cada administració té competències, confuses i sovint contradictòries amb altres, fins al punt de conformar un cert caos administratiu.

Toca reduir estructura, toca reduir organismes, nivells administratius, tràmits, delegacions, i gestions que no afavoreixen gens la rapidesa i eficiència administrativa. Tenim funcionaris mal repartits, mal estructurats i mal planificats per a les funcions que haurien de dur a terme. Tot aquest conjunt de deficiències es van repetint i reiterant al llarg dels anys sense que ningú les modifiqui. D'aquí, la ineficiència general, i el cost desorbitat del conjunt de l'administració de la Generalitat. No és estrany haver arribat on som. Ara bé, el que queda clar és la impossibilitat de mantenir aquest model. És insostenible, a més d'ineficient.

Una reflexió similar ha de fer el Govern central, amb estructures obsoletes, sobrecarregades d'organismes, fundacions, consorcis, patronats... excessivament costoses de mantenir, ineficients, i no adaptades a la desconcentració i descentralització que haurien d'haver tingut. Un altre dia en parlarem.