Majestat, avui us escric lluny de casa, d'urgència i obligat per les notícies que m'arriben sobre la nova astracanada contra les institucions catalanes. Escolto el president Torra refermant que cap tribunal prendrà decisions que corresponen al Parlament català, per molt que els poders de l'Estat s'entossudeixin a torpedinar la democràcia. Escolto autoritats jurídiques tornant a desautoritzar les decisions de la justícia espanyola. Percebo molt malestar al carrer. Escolto l'exigència que ERC no doni suport a la investidura de Sánchez. Escolto i penso que ja som allà on volien arribar aquells que no volen renunciar als seus interessos, els que va deixar «atados y bien atados» Franco. Ja veurem com acaba, però, lluny de casa, majestat, viure una situació semblant fa neguitejar. Molt.

Jo havia deixat escrita una carta exposant-vos allò que m'il·lusionava veure complert a curt i mitjà termini, i aprofitava l'avinentesa de la vostra nit màgica per passar còpia d'aquesta carta al rei d'Espanya i la seva cohort, que aquests potser sí que hi podrien fer quelcom. Innocència al marge, després d'haver assistit al xou diari del pacte impossible i no natural malgrat les aparences, veig que ara comença l'espectacle de malabarisme que pretendrà fer-nos veure el que no existeix: voluntat real per resoldre el conflicte. Ja no els queda cap excusa, perquè d'on no n'hi ha, no en raja, majestat.

Jo havia escrit que m'agradaria que aquest any se solucionessin problemes endèmics: un habitatge digne per a tothom, com asse-nyala la inviolable Constitució; garantir unes pensions i un sou mínim interprofessional que permetin viure dignament a qui els percebin; trobar un nou model productiu que reparteixi equitativament els guanys en lloc d'augmentar les diferències entre pobres i rics. Posats a demanar, exigiria que aquestes millores no s'utilitzessin mai més com a xantatges en cap negociació (vós, i els de la còpia, ja sabeu de què parlem).

En la mateixa línia, reconduir entre tots tanta energia malgastada en enfrontaments. Oblidar-nos de les males maneres que s'han utilitzat fins ara per aconseguir objectius unilaterals: pressions, ostatges, persecució judicial, asfíxia econòmica, impunitat policial, terrorisme d'invenció, criminalització de l'adversari... i, planant per damunt de tot, la mentida institucionalitzada que manipula la realitat. Una democràcia real ajudaria a minimitzar la presència de l'extrema dreta a les institucions. No dubteu que la impunitat policial i judicial és còmplice del seu auge.

Finalment, sentiments a banda, majestat, seria bo pensar i actuar en benefici de la gent, en els que pateixen els efectes d'una crisi amb recidiva, en els usuaris d'una sanitat retallada, en un sistema educatiu precaritzat, en uns serveis d'emergències infradotats, en els emprenedors que no poden tirar endavant per manca de suports, en la vitalitat cultural que malda per sobreviure, en...

Majestat, digueu, què no seríem capaços de fer sense tantes cotilles imposades? Ara mateix, lluny de casa, no hi ha lloc per a gaires dubtes.