Manresa ha mantingut durant anys una disputa amb l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre les xifres de persones residents a la ciutat. Per primera vegada des de fa anys, enguany aquestes dues dades s'aproximen moltíssim. No és que sigui un gran maldecap, perquè l'Estat té com a referent principal les seves pròpies dades, les de l'INE, i, per tant, aquestes són les que compten, per exemple, per a la retribució a les ciutats. L'any 2015, la baixada d'habitants que va registrar l'INE a la capital del Bages va fer que la ciutat deixés de ser considera com una ciutat gran (les que tenen més de 75.000 habitants) i, de cop, l'Ajuntament va veure com a la caixa dels ingressos hi deixaven d'arribar 3,5 milions d'euros. El 2015 va ser un dels anys amb més diferència entre el padró i les xifres de l'INE, però les primeres, que deien que no s'havia baixat dels 75.000 habitants, no van servir d'argument per evitar la pèrdua d'aquest ingrés. Aquest any pràcticament coincideixen els dos registres. I Manresa torna a estar per sobre dels 75.000 habitants (segons l'INE) i, el que és més important, recuperarà els ingressos que no ha tingut durant 4 anys.
