En plena campanya per aconseguir la presidència de Ciutadans, Inés Arrimadas ha proposat estendre la fórmula de Navarra Suma a Catalunya, al País Basc i a Galícia. Es tractaria de candidatures conjuntes del que la dirigent taronja anomena el «constitucionalisme», del qual exclou ara els socialistes, forçats a pactar amb els independentistes després de la negativa de l'anterior líder de Ciutadans, Albert Rivera, a fer president Pedro Sánchez en la legislatura no nada.
Arrimadas vol marcar un full de ruta de la seva presidència i opta per sumar electoralment amb la dreta per aïllar l'extrema dreta, presumptament, i també per amagar que pot perdre la meitat dels escons a Catalunya mentre continua sent residual a Galícia i a Euskadi. Arrimadas prepara el camí d'aquest reagrupament que busca Casado emulant, també en això, Aznar quan va reincorporar el PDP d'Óscar Alzaga i el Partit Liberal de José Antonio Segurado. La història es repeteix aquí també. Però ara el gra de Vox fa les coses més difícils que la Força Nova de Blas Piñar.
¿Què deuen tenir en comú aquestes tres comunitats autònomes perquè els militants de Ciutadans no puguin tenir els mateixos drets que a la resta d'Espanya i hagin de votar candidats del PP? La doctrina oficial del partit taronja diria que l'existència de partits nacionalistes. ¿I per què existeixen aquests partits nacionalistes? La doctrina taronja diria que perquè el bipartidisme va alimentar la seva existència donant-los privilegis.
Però el cert és que fa cinc anys que estem sense bipartidisme i les coses no han anat a millor, des de la seva pròpia perspectiva. Al final, les castanyes del foc de la governabilitat les han tret els federalistes, els nacionalistes bascos i els independentistes catalans. Potser tot seria més fàcil si Arrimadas proposés per a Espanya el que proposa per a Ciutadans: aconseguir la justícia tractant els diferents de manera diferent, sense privilegis ni uniformismes.
