29 de febrer de 2020
29.02.2020

El torn de la paraula

28.02.2020 | 23:22

Després de dies de frens i arrencades, de mediadors amunt i avall, la primera reunió de la Mesa de Diàleg posa en marxa la proposta per la llibertat, el diàleg i les solucions que els comuns vam presentar en campanya electoral com a eixos per al desbloqueig.

La dreta espanyola treu tot l'armament per frenar el que és un primer pas, el reconeixement des del govern de l'Estat que estem davant un conflicte polític al qual cal una solució política i no amb jutges i amenaces.

Així, després d'una etapa marcada pel bloqueig i la judicialització, per fi s'imposa una voluntat de reconeixement mutu i d'empatia que els i les comuns tant havíem reivindicat.

Tres punts que avui ja podem dir que estan avançant per les diferents vies obertes en aquesta nova etapa de diàleg. Llibertat: reforma del Codi Penal que ha de servir per acabar amb una interpretació del delicte de sedició més pròpia del segle passat que del 2020 i que està posant en risc drets fonamentals com el de protesta. Diàleg: Mesa de Diàleg bilateral per refer un primer acord entre Catalunya i Espanya que sigui votat per la ciutadania. Solucions: la solució a mitjà termini passa perquè la ciutadania recuperi la paraula, i pugui votar l'acord al qual arribin les dues parts. Un acord que necessàriament passa per reforçar i blindar l'autogovern de Catalunya.

Això no vol dir que renunciem al nostre programa electoral. Per aquest motiu sorprèn que el periodista Toni Soler, en el seu programa Està passant, al voltant de la trobada entre els 2 governs, afirmés que En Comú Podem hem renunciat al referèndum. El que diem és que no renunciem a res igual que no demanem a ningú que ho faci. Però sí, entenem i defensem que l'acord, o tanmateix, la pregunta acordada a la mesa negociadora, és el que cal que es voti en consulta a Catalunya. Veurem, en tot cas, al final d'aquest procés què es pregunta i en quins termes. El que és clar és que l'última paraula l'hem de tenir els catalans i les catalanes. Per això es negocia i quan seus amb altres has de sortir de la teva zona de confort, com de facto i és evident que els dirigents processistes han posat a hivernar els seus postulats de màxims. I és el que cal si en volem treure alguna cosa en positiu. Si volem cooperar en lloc de confrontar.

Per cert, el que no va dir el presentador de TV3 és que si hi ha la mesa de diàleg en marxa és fonamentalment perquè Unidas Podemos i les confluències vam exigir en l'acord de govern amb el PSOE que aquesta fos una prioritat (de fet, era el nostre lema electoral com explico a l'inici: llibertat, diàleg, solucions). I sí, i també perquè ERC finalment ha vist que seure i parlar era la millor opció, entén que no era cert que pactar amb l'Estat fos una «pantalla passada».

Com crec que ja he dit en altres columnes, el conflicte ve de lluny i va per llarg, però el que tenim davant és l'oportunitat d'arribar a un primer acord global del qual no pot quedar exclosa ni l'agenda política ni l'agenda social.

En tot cas, allò substantiu ara i avui és que s'aparquen els monòlegs i que retorna la paraula, el diàleg a la política i, a més a més, ho fa per la porta gran. Felicitem-nos-en.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit