El 1985 el govern de Felipe González, a través de la Llei Orgànica reguladora del Dret a l'Educació (LODE), crea, per necessitat, el concepte d'escola concertada, és a dir, escoles privades sufragades amb fons públics i amb unes condicions «semblants» a les de les escoles públiques. Es venia d'una dictadura que havia deixat en mans de l'Església la capacitat de crear una gran xarxa d'escoles i, com a conseqüència, amb una molt petita xarxa d'escola pública.

Com que no hi va haver voluntat de fer el camí que ens havia de portar a un model plenament públic, les inversions en escoles públiques noves han estat condicionades per l'existència de les esmentades escoles concertades.

Tot això serveix d'introducció als esforços que durant aquests anys s'han hagut de fer per assegurar una escola pública de qualitat, en part malmesos per la política neoliberal que va aprofitar la crisi per retallar més enllà del necessari.

Avui tenim sobre la taula l'aprovació per part del govern de coalició de l'Estat del Projecte de Llei Orgànica per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació.

I a Catalunya el departament d'Ense-nyament està ultimant el Projecte de Decret que ha de regular el procediment d'admissió de l'alumnat als centres que formen el Servei d'Educació de Catalu-nya.

Els dos decrets es plantegen des de la voluntat de propiciar una educació inclusiva i no segregadora de l'alumnat per cap concepte.

Això implica nous dissenys d'itineraris curriculars i nous plantejaments en matèria tant de recursos materials com humans. I comporta acompanyar aquests decrets de memòries econòmiques que ho possibilitin. Afrontar un augment important de recursos en educació és condició indispensable per fer que el sistema educatiu compleixi els seus objectius per a tots els seus usuaris.

Davant els dos projectes s'ha alçat l'escola concertada (amb un percentatge alt d'escola concertada religiosa) que veu perillar el seu «negoci» i que, com sempre, utilitzarà un concepte particular de «llibertat d'elecció», concepte que no té res a veure amb la llibertat i el dret de tots els infants a gaudir d'una educació de qualitat, i una atenció a les característiques individuals de cadascú.

Avui no hauria de ser estrany pensar, demanar que el camí, que no es va dibuixar el 1985, cap a un sistema únic d'escola pública es comenci a escriure.

Mentrestant cal que les mesures que contemplarà el nou Decret d'Admissió s'apliquin. Això serà senyal que, de moment, tothom tindrà el dret i la llibertat d'escollir, en les mateixes condicions, sense distinció de creences ni recursos econòmics. Després caldrà que el Decret de modificació de la Llei d'Educació reforci aquesta via.

Acabant aquest escrit, la notícia que l'escola de l'Ateneu d'Igualada passarà a ser pública mostra el camí.