Ara fa un mes, el 8 de febrer, va tenir lloc la commemoració institucional del Dia Nacional de l'Exili i la Deportació. Sorprèn que a TV3 només va ser digne d'una breu notícia de menys de 30 segons, intueixo que gairebé per obligació, ja que hi assistia la consellera. De fet, no vam poder escoltar ni tan sols cap tall de veu.
Parlem molt de República, fem sèries de televisió com La fossa que tracten una part del tema, i en els darrers anys ha crescut entre la ciutadania l'interès per la memòria històrica. Sobretot al voltant de la Segona República, la guerra d'Espanya, l'exili, la resistència i els anys més foscos de la repressió franquista.
Aquesta voluntat de recuperar la nostra història, de restaurar la dignitat dels vençuts i d'aquells que encara descansen en anònimes fosses, topa a voltes amb certa indiferència dels nostres mitjans de comunicació públics, sobretot aquell que més incidència té, TV3.
A més a més de la breu notícia el 8 de febrer, trobem altres exemples d'aquesta indiferència. De vegades passen dies sencers de noticiaris comentant nevades a Nova York -per dir alguna cosa- i obliden efemèrides o moments històrics de la magnitud per exemple de la mort de Lluís Martí Bielsa a principi d'octubre del 2019, combatent republicà, heroi a França contra els nazis, pres polític durant el franquisme, creu de Sant Jordi i referent de tota una generació de lluitadors antifeixistes. El mitjà televisiu no va fer tan sols ni un breu en les seves notícies. Quin és el tractament de la memòria històrica a la tele de totes. És normal? Han estat uns oblits coincidents en el temps? No volen fer palesa segons quina memòria?
Aquest fet, l'ha posat sobre la taula la diputada dels Comuns Marta Ribas aquest divendres mateix, a la comissió de control del Parlament de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, al seu director, Vicent Sanchis. Cal dir que el Sr. Sanchis s'ha disculpat per «l'oblit» i ha relatat diversos programes fets per «per salvar aquesta memòria».
Per la seva part, Ribas li ha recordat documentals que s'estan promovent per les entitats civils i memorialistes sobretot de la lluita sindical i també pels nostres drets i llibertats als anys 70, que haurien de tenir cabuda a la programació.
Així les coses, seria oportú i desitjable que des d'ara i endavant la sensibilitat cap a les entitats memorialistes i d'expresos polítics del franquisme tingués més pes i ajudés en les decisions que prenen els i les dirigents dels nostres mitjans.
En Bielsa va escriure el llibre Un entre tants, que recomano, com un antídot, en uns moments en què arreu d'Europa tornen a avançar les idees d'extrema dreta contra les quals ell va lluitar tota la vida.
Contra la desmemòria, sempre. Des de la tele, també.
