Entre el material que circula aquests dies per WhatsApp amb les millors intencions -entenc- hi ha talls de veu que, segons la persona que els envia, són d'un metge d'un hospital o d'un altre. Hi ha bromes, com la d'un paleta que enuncia que comença a fer teletreball assegut en un despatx amb una cementadora al costat, o una que reprodueix un tuit d'algú que s'adreça als madrilenys per dir-los que quan les autoritats recomanen tossir a la màniga vol dir a la del jersei, i no a la Manga del Mar Menor (ho acaba amb un insult que m'estalvio). I un pantallasso d'una televisió que donava una notícia amb el titular següent: «Ancià de 51 anys en estat crític». També hi ha qui ha començat a fer córrer la representació del coronavirus amb dues emoticones: una corona i un mosquit tigre.
En un moment en què, de sobte, la nostra vida monòtona, rutinària, tediosa d'anar a la feina, d'anar a comprar el pa, d'anar a fer gasolina, d'anar al cinema, al teatre, a la piscina, a portar els nens al col·le... ens comença a semblar un paradís davant el futur incert que es va perfilant... bon humor. Ja que hem de quedar-nos a casa, busqueu a Internet alguna llista de les millors pel·lícules per riure, acomodeu-vos al sofà i a gaudir-ne, i a seguir el que recomanen els que hi entenen. Penseu que res no és per sempre. Memento mori.
