D'aquest episodi històric que ens ha tocat viure en quedarà en el nostre record (esperem que més d'hora que tard) imatges de mascaretes, cues per comprar, aplaudiments als sanitaris, aplaudiments dels sanitaris cap als pacients curats, carrers buits, gent fent tota mena d'activitats a casa... Cadascú es farà el seu propi àlbum mental d'aquests dies, segons què i com ho hagi viscut. En el meu, hi posaré una imatge que és difícil de captar. La del silenci. El silenci de la ciutat. Dissabte sortia de la redacció acabada la jornada i travessava a peu la carretera de Vic de Manresa. Sí, certament, eren les 12 de la nit. Però aquell silenci, dens, espès, no l'havia sentit mai fins a aquestes estranyes setmanes. Era la quietud absoluta esclatant a l'epicentre del brogit. Un silenci que es podia escoltar.
