Ja fa molts anys vaig fer meva la descripció del càr-rec d'alcalde expressada per Antoni Farrés, alcalde de Sabadell (q.e.p.d). Un alcalde és l'encarregat d'una empresa dita Ajuntament, de la qual tots els veïns són accionistes, amb uns contramestres que són al govern o a l'oposició treballant tots plegats per portar l'empresa de serveis cap al millor destí. Plenament d'acord.
En aquesta descripció hi va inclòs el donar comptes en tot moment de les grans o petites decisions municipals, i sobretot «el bon govern» entès com l'ús i destí rigorós del diner públic, puix que és de tots. Al llarg de tota la meva vida municipal he procurat seguir aquest camí.
Dic això a la vista de les decisions preses per l'alcalde de Sant Fruitós de Bages en tant que responsable de l'equip de govern en discrepància amb la resta de grups municipals majoritaris en el conjunt del consistori.
Que un Ajuntament sigui ric al meu entendre no ha de suposar donar un destí «populista» al diner públic. Gastar uns milers d'euros a repartir set-centes «mones de Pasqua» per totes les llars del municipi independentment del poder adquisitiu de cada llar, és discutible. Destinar quatre-cents mil euros a repartir seixanta euros per llar on hi hagi algun membre afectat per un ERTO no ho considero just, perquè alguns d'aquests afectats poden tenir sous molt elevats (en conec alguns). Repartir milers de roses per totes les llars és una altra decisió clarament «populista». Preveure set-cents mil euros per a altres actuacions «populistes», entre les quals un monument de record a les víctimes del virus i els professionals de la sanitat, és fer despeses immediates sense pensar en el dur futur que ens espera. També a Sant Fruitós.
Podria seguir i de ben segur que el dia de publicació d'aquest article poden haver-ne ocorregut algunes més. Per què el desacord? Perquè els equips de govern han de centrar-se a donar compliment a les competències municipals i ser molt curosos en el destí del diner públic. De cara als mateixos ciutadans i com a exemple per al conjunt de la resta de ciutadania. Segur que per a molts ciutadans de Sant Fruitós aquestes són mesures simpàtiques ben acollides i n'esperen altres de similars. Ara bé, algú ha pensat en el futur immediat? Sant Fruitós té tots els serveis garantits? No té famílies amb problemes? Tots els nens i nenes estan degudament acollits? No hi ha gent gran amb problemes? Ningú ha perdut la feina en aquesta crisi?... podria seguir.
Veure aquestes despeses fa la impressió que es té diner i no se sap com gastar-lo. El futur ja arribarà i ja decidirem què fem. Tot el contrari del manual del polític previsor i bon administrador. Jo preferiria destinar els quatre-cents mil euros o un milió a impulsar un pla d'ocupació per a quaranta o cinquanta persones que hagin perdut la feina, per dedicar-les a tota mena de treballs municipals. O a garantir la continuïtat d'un grapat d'empreses i comerços que no podran reobrir pels danys causats per la pandèmia. O a la compra de tablets per a tots els nens i nenes en situació de limitació econòmica. O a comprar vuit o deu cases velles per restaurar-les i així disposar de vint-i-cinc o trenta pisos de lloguer social, o a planificar el dur futur que ens espera....
Política és pedagogia. I el populisme és totalment contrari a la pedagogia. Fer la impressió que es té diner de sobres dona una pèssima imatge als ciutadans propis i a la resta en general. El diner sempre és escàs i sempre ha de tenir un destí molt rigorós. I sempre s'ha de tenir present el futur, oimés quan és ple d'incertituds. Estic en contra d'aquestes actuacions però hauran de ser els ciutadans del municipi els qui diguin si volen continuar per aquest camí o canviar de rumb. En una administració pública sempre ha d'imperar l'austeritat, sempre.
