Els faig una pregunta: què passaria si l'autoritat competent digués de sobte: «Des d'avui no posarem més multes, només farem cartells i anuncis demanant si us plau que es compleixin les ordenances».
La resposta personal a la qüestió diu molt de la ideologia profunda de cadascú, i la resposta col·lectiva a la hipòtesi constituiria tot un retrat social. Com recordava divendres l'Antoni Dalmau, els catalans estem més a prop de Roma que d'Amsterdam.
S'han divulgat fotos de persones prenent el sol i ba-nyant-se a les platges de Barcelona, tot i que la norma només permetia caminar-hi o fer-hi exercici -natació inclosa. Deixant a banda que el teleobjectiu exageri l'aglomeració, les infraccions eren a la vista. Agents de la Guàrdia Urbana s'apropaven als que jeien a la tovallola per informar-los o renyar-los, i l'escena ja ha estat titllada de ridícula.
Però si no ho fan els guàrdies potser no ho farà ningú; tampoc aquella majoria de ciutadans que, segons les enquestes, troba encertat mantenir les restriccions perquè l'epidèmia encara és viva. La majoria d'aquesta majoria pensa que renyar i multar els infractors no és la seva feina, sinó de l'autoritat, que per això cobra impostos.
M'imagino la mateixa escena sense cap guàrdia per enlloc i amb tot de ciutadans trucant a l'Ajuntament: vinguin a posar multes! I l'Ajuntament que respon: «Ja no en posem, només donem consells; provi de convèncer-los perquè facin cas». Què passaria? Els ciutadans majoritaris anirien a renyar els infractors? Els assenyalarien amb el dit? Els llançarien sorra en passar pel costat? Es limitarien a rondinar perquè no hi ni seny ni ordre? O estendrien ells també la tovallola al crit de «gallina l'últim»?
No ho sé. Sé que la majoria de manresans propietaris d'un gos recullen la caca quan surten. I que n'hi ha uns quants que no, com ho demostren els «regals» que m'obliguen a mirar on poso els peus quan circulo per segons quins carrers. Llavors -ho confesso- m'imagino un policia que clava la multa a l'infractor. Soc de mena autoritari? Quina angoixa!
