Toni Casares, director de la Sala Beckett de Barcelona, interpel·lava ahir el Govern català via Twitter per saber si pot o no pot tirar endavant l'activitat que hi ha prevista a l'equipament teatral. És una de les veus indignades i desorientades amb els cops de volant a què se sotmet el sector cultural, sempre a punt per pagar els plats trencats de la mala gestió de la crisi del coronavirus. Al Teatre Grec, es van exhibir pancartes en contra del menyspreu concretat en tancaments de sales de cine, teatres i sales de concerts.
Són dues mostres de l'empre-nyament generalitzat que ha manifestat des de fa dies el món cultural observant, atònit, com sempre és al capdavant de les restriccions causades pel virus. No hauria de sorprendre, perquè la cultura sempre és a la cua de les prioritats en un país que s'omple la boca dels seus escriptors, artistes i altres creadors però que no sap cuidar el teixit i la indústria cultural. Només cal fixar-se en els debats electorals: la cultura no hi surt mai.
Abans que es declarés la pandèmia, el sector va engegar el projecte Actua Cultura per reclamar el 2% del pressupost. Un debat imprescindible per entendre què vol ser aquest país i com se l'imaginen els polítics. Mentrestant, estaria bé donar suport al sector i no demanar-li sempre que ens animi la vida de forma gratuïta.
