30 de juliol de 2020
30.07.2020
Regió7

Els Nans de Berga, Vells i Nous

29.07.2020 | 23:06
Els Nans de Berga, Vells i Nous

Els Nans Vells, malgrat el seu nom, són una incorporació relativament nova a la Patum, si la comparem amb altres elements de la comparseria berguedana. Mossèn Armengou diu que el polític Ferran Moragues i Ubach, el primer berguedà que fou elegit diputat a Madrid pel districte de Berga, els va regalar l'any 1853. A Berga sempre hi ha hagut Moragues. Francesc Moragues, el fundador de la Caixa de Pensions, sembla ser que un dels seus avis, Ferran Moragas, era un notari nascut a Berga. De ben segur, a més d'una estima a la seva terra, amb l'obsequi d'aquests nans volia influir d'alguna forma directament per ser elegit com a diputat. A mitjan segle XIX moltes localitats dels Països Catalans van incorporar nans al seu seguici festiu. Els Nans Vells són quatre, són idèntics, porten el barret de tres puntes i llargues perruques recollides al darrere amb un llaç, era el costum de l'època. Per Joan Amades els Nans Vells «van vestits amb gramalles i amb capells de tres becs, fan un ballet no gaire gentil, acompanyant-se amb castanyoles de boix». Aquest no és pas un instrument –la castanyola– aliè al folklore tradicional nostre, a Eivissa és usada, encara avui, en balls populars com Sa curta i sa llarga, o a les illes de Mallorca i Menorca, on l'anomenen castanyetes. Armengou explica que «els ballets dels Nans Vells i Gegants tenen una forma musical idèntica i podrien ésser, sense cap mena de problema, intercanviables, són unes melodies simples i populars», i remarca que «totes aquestes melodies degueren servir antigament per als Gegants, i en ésser introduïts els Nans Vells, algunes d'elles foren destinades al ball dels nous personatges».

El 23 de maig del 1890 l'Ajuntament va decidir adquirir els Nans Nous. De fet, se'ls diu Nous, però no ho són pas gaire, ja tenen uns quants anys. Els Nans Vells havien estat arraconats, l'any anterior. Es volia, probablement, que una altra colla de nans fossin a la plaça per la Patum. L'any 1908 foren apartats, fins que l'any 1919 tornen a ballar de nou a la plaça per Patum i des d'aleshores de manera definitiva. Segons mossèn Armengou, aquesta recuperació va ser possible gràcies a la iniciativa de Ramon Vilardaga i Pujol, que treballava a la farmàcia Cardona de l'antic carrer de Sallagosa de Berga. Els Nans Nous són quatre i, a diferència dels Nans Vells, aquests tots són diferents. Hi ha dues parelles: una de joves i l'altra de vells. Comencen el ball cadascun enfront de la seva parella. Un tret característic és quan piquen cinc cops de mans, corresponent a cada un dels cinc primers acords musicals amb què comença el ballet. Aquí Armengou amb el seu escriure sorneguer va dir: «... bona part del públic sol acompanyar-los picant de mans juntament amb ells, i coneixereu els berguedans dels qui no ho són, perquè els primers solen picar justes cinc vegades, mentre que els forasters van picant fins que s'adonen que ja piquen sols». La música d'aquest ball és atribuïda a Joaquim Serra, encara que podria ser que fos adaptació d'un altre ballet molt anterior a la data de formació de la comparsa. Ha esdevingut una de les melodies més populars de la festa. El grup de rock català Els Dracs l'any 1967 va fer una cançó en què tocaven la música dels Nans Nous, enregistrada en un dic de vinil, editat per Discogràfica Concèntric de Barcelona, que va ser molt popular, aquells anys. La lletra d'Els Dracs deia: «Fa molt soroll un drac, / visca la Patum! / Amb les mans clac-clac, /amb les mans clac-clac, / fins que en surti fum! / Nois, noies a l'atac / visca la Patum! / La tristesa al sac, / la tristesa al sac».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit