El 8 d'agost va morir el bisbe Pere Casaldàliga, el fill de cal Lleter de Balsareny. Nascut el 1928, Casaldàliga, que va arribar al Brasil el 1968, va ser nomenat bisbe de Sâo Félix el 1971.
El 2007 el bisbe Pere va rebre el 18è Premi Internacional Catalunya, per la seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial, els indígenes i camperols sense terra, amb els quals va col·laborar en la transformació del Mato Grosso brasiler.
Per defensar els pobres que no tenien terra i posar fi a l'abús de l'esclavatge, el bisbe Pere va plantar cara als terratinents i al govern militar brasiler, i per això va ser amenaçat de mort diverses vegades. Va ser el papa Pau VI qui li va donar suport públicament: «Qui toca Pere, toca Pau».
El bisbe Pere era un home valent, com Jesús, que tampoc no va ser neutral i s'enfrontà als fariseus i als mestres de la Llei, fins a expulsar els mercaders que havien convertit el temple de Jerusalem en una cova de lladres. Per això, el bisbe Pere no ha estat neutral davant l'opressió dels poderosos, que sempre trepitgen els més dèbils de la societat. Al llarg de la seva vida, el bisbe Pere ha denunciat la mentida i la injustícia del poder i s'ha jugat la vida per defensar la dignitat del Temple de Déu, que és la dignitat de les persones més vulnerables.
Per això, com el bisbe Casaldàliga, no podem maquillar el missatge de l'Evangeli, ni callar davant la injustícia com si no passés res. El comentari del Missal de Montserrat el diumenge quart de Quaresma, diu: «¿No és veritat que, massa sovint, hem vist en l'Evangeli un missatge tranquil·litzador, d'acord amb els interessos de la prudència humana? Però heus ací que alguns cristians presenten la figura d'un Crist, ferment de veritable revolució, germen de renovacions constants i de canvis necessaris». I afegeix encara: «¿No convé de vegades que l'escàndol remogui una opinió adormida i desvetlli el sentit dels valors autèntics? Contra certs costums, certes lleis, certes activitats, ¿no fora ben desitjable una protesta, una revolució?». Aquest ha estat el testimoniatge del bisbe Pere: una veu que denunciava els qui trepitjaven els més dèbils i els qui han convertit la política o l'economia en un mercat d'interessos i en una cova de lladres.
El bisbe Pere Casaldàliga, profeta i poeta, va escriure aquestes paraules: «Jo soc jo i les meves causes. I les meves causes valen més que la meva vida», perquè, «si no hi ha causes grans, la vida no té sentit» I afegia encara, com si ens ho digués a nosaltres: «Els valents són els qui vencen la molta o poca por que tenen. Sigueu lúcids. Sigueu ferms. Estigueu units. Responeu a la persecució amb esperança. Responeu a la por amb unió».
Malgrat que el Parkinson va doblegar la seva figura, la mirada del bisbe Pere era plena de tendresa i de dolcesa i el seu testimoniatge, valent i evangèlic.
