Llegeixo que hi ha gent que fa dues hores de cua per anar a la platja. No amb cotxe a la carretera, sinó a peu de platja. Com que hi han limitat l'ocupació, cal esperar que es vagi buidant perquè altra gent, la de la cua, hi pugui entrar. Buf. A les platges petites s'hi ha d'anar d'hora, molt d'hora, perquè en cas contrari et quedes sense sorra i mar. Jo soc dels qui odien les cues. Fins i tot les de la caixa del supermercat. I també d'aquells que tenen la sensació que sempre s'equivoquen de cua i que van a espetegar a la que avança més lentament. Quan en veig alguna fins i tot soc capaç de fer mitja volta i ni acabar d'entrar a l'establiment en qüestió. A una altra hora. A la platja encara menys. Recordo un dels últims cops que hi vaig anar -era a la Costa Brava i encara no hi havia el virus- i no hi havia manera de trobar aparcament. Desesperat, vaig llançar la proposta de marxar i tornar cap a casa o bé buscar una nova destinació. No va colar. Miraculosament, quan estava a punt de tornar a insistir en la proposta de deixar-ho córrer, va aparèixer un forat. Llàstima. Ahir Rússia va anunciar que té una vacuna. No faré pas cua perquè me la injectin. No pel tema d'haver-me d'esperar -que si s'ha de fer es fa- sinó perquè no me'n refio un pèl. Pel que sembla, la comunitat internacional tampoc, OMS inclosa. A veure com acaba.
