Amb les vacances d'estiu disminueix l'activitat laboral. La premsa, les emissores de ràdio i els canals de televisió es veuen obligats a omplir els seus espais amb notícies sovint intranscendents. Notícies que en una altra època de l'any es considerarien irrellevants. Aquesta pràctica es coneguda en l'argot periodístic com a «serps d'estiu». Durant anys un clàssic que puntualment apareixia cada estiu als mitjans de comunicació era el famós monstre del llac Ness (Escòcia). El mític animaló va ser batejat familiarment amb el nom de Nessie i curiosament només se'l veia pel llac durant l'estiu.
Aquest any, els nombrosos esdeveniments que sacsegen el món eviten la sequera informativa. Enguany, les males notícies ens envaeixen dia rere dia: la maleïda pandèmia del coronavirus, que afecta tots els països, la tràgica explosió al port de Beirut, la greu crisi social i econòmica, les reiterades bajanades del president Trump...
Espanya també està ben assortida de notícies. N'hi ha una, però, que acapara l'actualitat informativa i que s'està convertint en la cançó de l'enfadós de l'estiu. El nom de la melodia que ocupa els primers llocs en el hit-parade periodístic és «la fugida del rei emèrit». Una versió del «tocata y fuga en re menor» actualitzada amb el «re» de reial. Tot i el ressò mediàtic que ha generat el protagonista, la gerència de la discogràfica governamental manté un incomprensible silenci. Els directius que diuen ser republicans han decidit convertir-se en còmplices de l'opacitat monàrquica.
Mentrestant, la ciutadania continua fent-se preguntes sense obtenir respostes: qui paga el rocambolesc viatge del rei emèrit? Qui paga les seva daurada estada (no s'admet la paraula fugida) a l'exterior? Qui paga els membres de seguretat que l'acompanyen?, etc. Els contribuents d'aquest país tenim tot el dret a conèixer com es gasten els nostres tributs.
I tot parlant de silencis, de la reina emèrita que se'n sap? Doncs que mentre continuï legalment unida al seu marit podrà continuar gaudint dels seus privilegis monàrquics. Una pregunta ingènua: com és que suporta tantes infidelitats i presumptes afers corruptes del seu marit? Una resposta gens ingènua: en el cas d'una separació matrimonial perdria gran part dels seus actuals privilegis.
Segons la periodista Pilar Eyre, especialista en assumptes relacionats amb la Casa Reial, la reina emèrita segueix fidelment la recomanació que en el seu dia li va fer la seva mare, la reina Frederica de Grècia. En referència a Joan Carles, la Frederica hauria dit a la Sofia: «No l'abandonis mai, no deixis de ser reina... Vols ser com jo, una reina sense regne, un pària que ha de viure de la caritat dels altres i que ha hagut de venir a l'Índia perquè ningú m'aguanta?». La reina Frederica, quan li va donar aquest consell, sabia molt bé de què parlava. La convulsa història grega ha conegut diferents cicles: monarquia, dictadura i república. El 8 de desembre del 1974 es va celebrar un referèndum institucional a Grècia per tal que els ciutadans/es decidissin entre monarquia i república. Amb una participació del 75,6% de votants va guanyar la república amb el 69,2% de vots favorables.
Ja fa molts anys al marit Joan Carles se li va demanar que definís en una frase la seva muller Sofia i l'emèrit va contestar: «És una gran professional». Així doncs, ja està tot dit. La reina emèrita segueix minuciosament els consells de la seva mare i la descripció del seu marit.
A tot aquest serial cal afegir-hi els rumors de les pèssimes relacions entre els membres de la família reial. Del serial monàrquic també se'n beneficia l'anomenada «premsa del cor», ja que s'estalvia d'inventar-se amors i desamors de famosos. Definitivament aquest any les «serps d'estiu» estan, també, al confinament.
