Enmig d'una crisi sense precedents, sanitària i econòmica, amb l'augment de l'atur, la pobresa i la desigualtat, a les portes d'una entrada al curs escolar en situacions totalment extraordinàries, el president Torra decideix prioritzar les batalles internes entre convergents, exconvergents i convergents disfressats de «no convergents», forçant una «crisi de govern».
La purga -ell en diu remodelació- s'emporta la consellera Chacón, persona que -més enllà de la seva ideologia, que es pot o no compartir- estava al capdavant i enmig de les negociacions, entre d'altres, per al futur de Nissan. Com és possible? Això és inaudit.
Les crisis de govern es fan -als països seriosos- per posar més esforços i energies renovades amb l'objectiu d'enfortir ministeris o conselleries a l'hora d'afrontar els reptes. Sempre per millorar, no com és el cas, amb fins partidistes. A casa nostra, com és costum, ens ho vendran com un gran servei a la pàtria, «fem fora els infidels i deslleials», perquè quan decideix Puigdemont sembla que els crits a la unitat no calen i, si s'ha de depurar, es depura.
Però la pàtria és la vida i ens l'estem jugant, individualment i col·lectivament, mentre el president Torra només està pendent de mantenir adeptes a la idea de Puigdemont: seguir al capdavant de la Generalitat no per governar amb polítiques que ens millorin la vida a tots els catalans i les catalanes sinó en primer lloc per enfortir el seu nou partit. Ajustar comptes amb els enemics interns i preparar les eleccions.
Entremig, el soci de govern, ERC, amb grans responsabilitats, mantenint les carteres de salut, educació i acció social i ocupació, en uns moments tan delicats, calla i no diu res. Fins quan aguantaran?
Potser es pensen, tots plegats, que qui dia passa, any empeny, però mentrestant les nostres institucions, l'autogovern i l'atenció als problemes quotidians de les persones queden, en el primer cas, totalment degradades i, en el segon, sense posar-hi les energies i l'esforç, sense solucions.
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, davant la indecisió de convocar el referèndum per part del president Mas, va fer cèlebre la frase «President, posi les urnes».
Avui l'hi manllevo, la faig meva i amb tota la humilitat i el respecte institucional -que el mateix president sembla no tenir per la ciutadania i la institució que representa- li demanaria que plegui, que convoqui eleccions, ja.
Les catalanes i catalans no mereixem més temps d'un govern esgotat i trencat que en la seva actual formulació, a més a més, gira a la dreta amb incorporacions com les de l'exparlamentari europeu Ramon Tremosa.
Prou de mal govern.
