Editorial Parcir està a punt de publicar una nova història sobre indústries manresanes, si la pandèmia ho permet. Es tracta de l'empresa familiar Jou, que es va iniciar l'any 1947 com un petit taller al carrer Canonge Monta-nyà de Manresa. És un llibre d'encàrrec de Josep Jou Parrot, president de Spirogear SL, a l'especialista en història econòmica Lluís Virós. És un producte força tecnològic, amb fitxes internes, catàlegs, plànols, on la història té un pes específic. Amb pròleg de l'economista Ramon Tremosa, recentment nomenat conseller d'Empresa de la Generalitat, disseny de Marcel Oliveras, de Sant Fruitós de Bages, que habitualment els feia la publicitat de l'empresa, i fotografies de Lluís Virós, Marcel Oliveras i Joan Villaplana. Pel que fa a les fonts utilitzades, cal remarcar l'arxiu municipal, amb els permisos d'obres i el padró, l'arxiu familiar i molt especialment les aportacions de Jaume Rovira, director tècnic de l'empresa, que també acaba de publicar les seves memòries.
El Bages, una de les comarques més cèntriques de Catalu-nya, es va beneficiar ràpidament de la implantació de la indústria. Aquesta frase resumeix el primer capítol que inclou també el patrimoni cultural per desig exprés del patrocinador. Recull la teoria encertada de Xavier Sitges que hi ha una sèrie de ponts medievals que comuniquen Manresa i el Bages amb tot Catalunya. Virós fa una introducció sobre la història industrial de Manresa. Els metal·lúrgics de principi del segle XX feien peces de recanvi per a la maquinària estrangera instal·lada a totes les fàbriques. El metall que serà l'embrió d'un sector molt potent d'ara en endavant perquè en sortiran els actuals metal·lúrgics, estava format per calderers com Enric Casals, més tard Ocomesa i Lemmerz; foneries com Miquel. Illa, Ubach i companyia, Serra Arola i Bernada, o Desveus. A la dècada dels 20, alguns que fabricaven recanvis van passar a la construcció de maquinària amb empreses com Metalúrgica Textil i MISA. També s'havia constituït Neumáticos Nacional, més endavant Pirelli. Dins d'aquest context, a final dels anys 40, es troben els inicis d'Especialidades Mecánicas J. Jou el 1947.
Els antecedents cal cercar-los en Josep Jou Sansa, l'avi republicà que vivia al carrer Casanova i tenia una fàbrica de sabates. El seu fill, Josep M. Jou Perarnau, d'ofici delineant i tècnic mecànic, va aprofitar per dissenyar màquines recolzat en un gran coneixement de les matemàtiques. El primer local llogat era un petit taller mecànic, amb unes moles, una màquina de foradar i un torn, que estava situat al número 7 del carrer Canonge Montanyà, on hi ha l'actual bar Ítaca. Va fer la primera màquina de rodes dentades còniques espirals, que sobretot serveixen per fer màquines eina, però també per a transmissions de motors. Entre el 1957 i el 1963 s'ajunta amb el viatjant barceloní Josep Riera, amb qui formen la societat Engranajes Spiroide SA, amb dues seus: Manresa i Barcelona. Se separen i l'empresa manresana comença a créixer lligada als «Planes de Desarrollo Económico». El 1966, l'empresa obre un nou local a l'avinguda Pirelli, on s'estarà fins al 1988, quan eren 31 treballadors. Participen en diferents fires i venen rodes dentades específiques arreu del mercat espanyol. Josep Jou és president de la Patronal Metal·lúrgica (1987-1990) i competeix a Europa amb el seu producte, com a Engranajes Especiales, mentre el Ramon es dedicava a innovar amb pantògrafs i es crea Tecnospiro SA, el 1983, dedicada als mecanismes. Tots dos formen part del grup Spiroide. Del 1988, quan s'instal·len definitivament al Pla dels Vinyats de Sant Joan de Vilator-rada, al 2008, es consolida com a empresa metal·lúrgica mitjana. Compren als alemanys Klingelberg i evolucionen amb màquines de roscar, que venen a fires de l'estranger. A l'última etapa (2009-2019) continuen fent rodes dentades, eixos, comprovadores, màquines de precisió... Des del juliol del 2017, Tecnospiro es va traslladar a una nova nau del polígon. El 9 de maig del 2019 van signar un acord de col·laboració amb l'empresa gallega Evolventia SL. Catàlegs, maquetes, evolució de les seves marques, revista interna per als treballadors, renovació dels productes i una bibliografia completen el llibre. Josep Jou Parrot, actual president del grup, ha fet de gerent i venedor, i el seu germà Ramon ha continuat en la invenció i producció de màquines. Ara és una empresa familiar. Esperem que el llibre es posi a la venda perquè qui el vulgui comprar gaudeixi de la lectura.
