El director del diari, dissabte, feia un article sobre l'ús del castellà a TV3 i s'hi mostrava radicalment en contra. Deia que TV3 havia nascut per promoure l'ús del català i ampliar-ne els registres. Efectivament TV3, possiblement la millor obra del president Pujol, va néixer per normalitzar el català. Estic convençut que va fer més pel català la sèrie Dallas que tots els consells de la Norma. Des del començament TV3 va ser una televisió de qualitat i molt competitiva, va ser capaç de captar audiència a partir d'oferir uns continguts que sabien compaginar l'entreteniment amb la informació. Els telenotícies sorprenien, eren d'una altra manera, més dinàmics, més entretinguts. Qui no es recorda del santoral d'en Salvador Alsius?
El títol de l'article del director era «TV3 es (ens) posa la soga al coll». Que el català és molt minoritari a la graella televisiva no cal ni comentar-ho, i trobar altres opcions de qualitat per a qui senti la necessitat de «viure» únicament en català és missió quasi impossible. Ell mateix ens explicava els arguments d'aquells que defensen la introducció del castellà al dial. I un dels arguments que fan servir és que millorarien les dades d'audiència perquè «s'assemblaria més a la realitat del país».
Per a mi és aquí on hi ha el moll del os de la problemàtica de la televisió pública del país. Avui es troba molt lluny de representar la realitat del país, i no per una qüestió de llengua. La televisió, més ben dit els seus directius, va decidir posicionar-se políticament. Encara més, va voler ser la capdavantera del projecte polític de la ruptura amb Espa-nya.
El projecte no ha funcionat, no ha assolit els seus objectius, però cal persistir en l'error i TV3 continua insistint. Avui tota la graella, pot haver-hi honroses excepcions, està al servei del procés, de tal manera que a una persona que no sigui independentista se li fa molt difícil trobar un programa en què estigui còmoda. Ja no parlo del telenotícies, que també. Parlo de qualsevol programa d'entreteniment: ja sigui del dret, ja sigui del revés, ha de sortir el tema. I sempre des del pensament independentista. Per autojustificar-se, ells estan al costat de la «democràcia», com si els que no compartim el seu projecte no fóssim demòcrates. Doncs fet i debatut, la meitat del país no som demòcrates i som uns opressors. Des de molt jove estic acostumat a ser el botifler, ara ja soc feixista i més endavant, quan la realitat del fracàs del projecte no es pugui dissimular entre baralles internes, ves a saber què seré. Però, agradi o no, som la meitat dels catalans els que pensem així.
Em sap greu haver-ho de recordar, però una televisió pública ha d'estar al servei de tots els ciutadans, no és una qüestió de la llengua que utilitzi, encara més, comparteixo la necessitat que sigui feta en català, però els continguts s'han d'avenir al poliedre que és la nostra societat.
Sembla que demanar això avui és un impossible, entre altres coses perquè el personal que la compon pensa d'una manera molt determinada i s'ha convertit en militant activista, perquè esta convençut que aquesta és la seva missió.
Tal com està TV3, i tenint en compte que la cosa sembla irreversible, només ens resta, com a societat plural que som, convertir-la en una emissora de pagament. Seria l'article més valuós del marxandatge que col·leccionen els processistes. Els professionals no haurien de patir pel llibre d'estil i els directius s'estalviarien de donar comptes al Parlament.
Bé, haurien de donar compte als accionistes i potser, dic potser, aleshores serien conscients dels diners que realment ens costa a tots nosaltres aquesta eina de divisió en què han convertit TV3.
