No tenia pensat venir a Madrid, però ja que Torra ha dit que no recomana fer-ho, he agafat i he dit 'pa Madrid' i, a més, hi he vingut amb la filla petita». Frases com aquesta del president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, al programa La Sexta Noche de dissabte -però que també podrien ser d'un cunyat fent el caliquenyo a la terrassa d'un bar- defineixen a la perfecció el que per a molts polítics espanyols és la figura de Quim Torra, l'ase dels cops. La paraula del president destituït per desobedient (posat a dit pel president destituït per sediciós, que a la vegada va ser posat a dit pel president dels ordinadors del 9-N) ha estat considerat sempre, digués el que digués, una calamitat. Encara que fos, per exemple, recomanar no viatjar a Madrid el mateix dia que el ministre de Salut demanava als madrilenys no sortir de casa. Ai, ell, l'insolidari. A la capital necessiten permanentment un rostre que representi l'independentisme a qui escarnir, un cap per escapçar com si darrere seu tot l'arbre caigués; premissa de Sáenz de Santamaría, per cert, que no s'acaba de fer mai realitat. Per això, després d'un cap en fa falta un altre. I cert és, també, que Torra, amb la pancarta, va servir el seu en safata. Però fa basarda mirar enrere i veure que només Maragall i Montilla són els únics presidents que no han tastat la justícia espanyola.
