No heu de tenir por del coronavirus. No deixeu que us domini», ha dit el president dels Estats Units, Donald Trump, quan ha sortit de l'hospital on va haver d'ingressar a causa de la covid. Doncs ja fa mesos que ho està fent, de condicionar-nos la vida. I a ell també. Tant, que la desastrosa gestió de la pandèmia pot posar en perill la seva reelecció, que fa uns mesos semblava cantada. Diuen que li han subministrat de tot i més, però la supèrbia el supera. Jo no sé si se li ha de tenir por, però una malaltia nova i desconeguda, i remarco això de nova i desconeguda, que es calcula que ja ha causat, tirant curt, un milió de morts arreu del món, és per tenir-li, com a mínim, respecte i actuar amb prudència. Per no enganxar-la, però també per no encomanar-la. Trump i les seves tropes -aquí també n'hi ha- neguen al coronavirus el component de compromís i responsabilitat social que de cop i volta ens ha fet caure a sobre: el de no escampar-lo. La mascareta n'és l'exemple més clar. Si no en portes i agafes coronavirus, ho has triat, però si no portes mascareta i l'escampes, no tens excusa. Riem de Trump, però a l'Estat espanyol, a tomb de la situació a Madrid, assistim a un espectacle partidista obscè que si es produís a Catalu-nya hauria tingut unes conseqüències inimaginables. A mi em fa tanta por el virus com Trump.
