Ja no es col·loquen primeres pedres. Ara les autoritats es reuneixen per mirar els cartells de les obres. El conseller de trens, cases i asfalts de la Generalitat, Damià Calvet, va fer-ho dimarts a Manresa, al futur enllaç de la carretera de Viladordis amb la plaça Prat de la Riba (aquella rotonda amb una torre d'alta tensió al mig, que no és cap escultura). Una gran obra en termes relatius, és a dir, en relació amb l'obra pública que es fa a Manresa d'ençà la crisi del totxo endeutat. Algun dia arribarà fins als Trullols, però de moment facilitarà la vida als qui utilitzen la sortida Viladordis de l'autopista, que tampoc no són cap multitud.
Les primeres pedres tenien la seva poesia i el seu ritual, com s'aprecia a les fotos i cròniques antigues. No hi mancava el mossèn amb sotana completa, barret vellutat, estola, missal i salpasser per aspergir l'aigua beneïda -o beneita, com en dèiem. I en algunes èpoques, els uniformats de rigor. Mentre les personalitats garlaven entre elles i somreien satisfetes, als seus peus uns paletes arremangats cobrien de ciment la pedra en qüestió. Ara, a les trobades d'autoritats per contemplar cartells d'obres, no se solen veure uniformats ni es procedeix a rituals de benedicció catòlica, i si de cas hi va el rector del barri, no se'l distingeix de la resta d'assistents.
Als anys vuitanta del segle passat el regidor Josep Balet, del PP, titllava de «cartelleres maoistes» els panells informatius que acompanyaven les obres municipals, en plena expansió quantitativa. L'estrany apel·latiu feia referència als dazibao, periòdics murals utilitzats per la revolució xinesa de Mao Zedong com a mitjà de comunicació. Balet reclamava que els dazibao manresans incloguessin el cost econòmic de l'obra i els anys que trigaria a pagar-se. L'obsessionava l'endeutament municipal generat per tanta inversió, però no li van fer gaire cas. Va morir el 2013, a temps de veure com la crisi li donava la raó i els governs europeus, de Merkel a Mas, ens imposaven el xarop de l'austeritat. Ara s'esveraria en adonar-se que els mateixos governs recepten barra lliure contra la nova crisi. A veure quan es nota a Manresa.
