A Manresa, els barris perifèrics sempre han estat els indrets més oblidats des de les administracions, tant l'Ajuntament com la Generalitat. En el decurs dels anys, algun d'aquests barris, com el de la Mion-Puigberenguer, ha millorat considerablement, tant urbanísticament com en la dotació d'equipaments. Altres barris, com la Pujada Roja-les Cots-el Guix, Sant Pau i el Xup, tot i que també han millorat, continuen tenint molts problemes pendents de resoldre. Les millores aconseguides han estat gràcies a les tossudes reivindicacions i mobilitzacions efectuades per les respectives associacions de veïns i veïnes.
La manca de serveis i equipaments ha provocat que moltes persones joves s'hagin desplaçat a altres punts de la ciutat i, per tant, aquests barris perifèrics hagin envellit. Segons dades de l'Ajuntament corresponents a l'any 2018 (la darrera referència, publicada a la web municipal), al barri de la Pujada Roja-les Cots-el Guix, de les 629 persones censades el 30,04% tenien més de 65 anys, i al barri del Xup el percentatge era del 22,64%.
Aquesta mobilitat vers altres barris ha originat que molts pisos hagin quedat buits. L'any 1965, quan va inaugurar-se el barri del Xup, hi vivien unes 2.000 persones i el 2018 el nombre de veïns/es havia disminuït fins a 892. El mes de juny de l'any 2016 el diari Regió7, en un article sobre el barri, publicava que hi havia 81 pisos desocupats, un 17% del total d'habitatges.
Per cert, tot i que el nom popular del barri és el Xup (sobrenom que prové d'una masia situada en aquells terrenys, datada del segle XVIII), el nom oficial del barri és Pare Ignasi Puig (jesuïta nascut a Manresa). Quan va inaugurar-se el barri hi van aparèixer gran quantitat de nyaps, tant en els habitatges com en la infraestructura de la via pública. En el transcurs dels anys, la combativa AVV va aconseguir solucionar-ho però d'un temps ençà n'han sorgit altres.
Fa uns dies l'AVV del Xup, cansada que des de l'administració no se'ls faci cas, va decidir difondre una carta oberta dirigida al veïnat i als governs municipal, autonòmic i estatal. La capçalera del document és ben eloqüent: «Al Xup estem farts!».
En el text s'hi recull tot un seguit de demandes que fa temps estan reclamant i que fins avui ningú ha solucionat. La distància existent entre el barri i la ciutat és considerable i, si no es disposa de vehicle propi, cal utilitzar el transport públic. L'autobús, incomprensiblement, té la condició d'interurbà. Els veïns/es denuncien la retallada en la freqüència de horaris i el seu preu, que el converteix en un dels més cars de Catalunya. Si el barri del Xup forma part de la ciutat i el veïnat paga els seus impostos a l'Ajuntament manresà, per què el servei públic del bus no té la condició d'urbà?
A causa de la distància amb els centres sanitaris de la ciutat, i també de l'envelliment del barri, l'entitat veïnal sol·licita que es posi en funcionament el dispensari, un servei molt necessari. Es demana també a l'Ajuntament que consideri els migrats recursos econòmics que tenen bona part dels veïns i, per tant, demanen una revisió dels impostos, com el de la recollida de deixalles i l'IBI.
L'escrit reflexiona sobre altres aspectes socials com les pensions indignes que cobren la majoria dels jubilats del Xup, una mitjana de 600 euros mensuals. I manifesta la preocupació pel futur del jovent del barri a causa de la precarietat laboral, la temporalitat i els contractes escombraries.
Per tot plegat, l'AVV ha decidit adreçar-se públicament a l'Ajuntament, a la Generalitat i al Govern de l'Estat perquè siguin receptius amb les seves demandes. Ara és necessari -i urgent- que, a més de llegir-los, les administracions actuïn i solucionin els neguits del veïnat.
