No comparteixo però accepto la decisió del Tribunal Suprem pel bé de la unitat del país i l'enfortiment de la nostra democràcia». El planeta està esperant que unes paraules més o menys com aquestes, que foren pronunciades per Al Gore l'any 2000, siguin pronunciades per Donald Trump. Cada dia soc més escèptic que això passi.
El sistema electoral dels EUA, altament complex perquè en realitat en són cinquanta, fou volgudament així per evitar que un demagog pogués enganyar els ciutadans, i tot podria ser que un demagog pugui posar fi a la República aprofitant-se del sistema.
Per posar-nos en situació és bo saber que el sistema electoral americà és el més antic que existeix, data del 1788, amb poquíssimes variacions. És de l'època en què l'home es movia a cavall, per tant, en un país amb unes distàncies tan enormes, s'havien de prendre moltes mesures per evitar el frau. La realitat és que hi ha un joc de contrapoders que complica molt l'elecció de president i això fa que Trump tingui esperances amb «fonament» per tornar-ho a ser.
Com ja s'ha explicat aquests dies, fins a l'esgotament, el president l'escull el col·legi de grans electors, que són triats pels ciutadans en funció del nombre d'habitants de l'Estat al qual el votant està inscrit. El com s'escullen canvia a cada estat, de fet hi ha cinquanta sistemes electorals diferents. L'Estat n'és el responsable, i delega en molts casos als comptats l'organització i escrutini. El sistema pot ser tan diferent d'un estat a un altre que fins i tot hi ha dos estats en què s'escullen per sistema proporcional, mentre que en tots els altres s'escullen per sistema majoritari.
A hores d'ara l'estratègia de Trump passa perquè, als estats on la diferència és molt petita, el dia 8 de desembre els respectius congressos no puguin confirmar els grans electors. Es tracta de, a còpia de recursos i més recursos judicials, retardar la decisió perquè no és pugui proclamar un guanyador en aquell Estat. En aquest moment entraria en joc un mecanisme constitucional que permet als parlaments de cada estat escollir els seus delegats. Com que en aquests parlaments hi ha majoria republicana, es tractaria de fer-los escollir electors republicans.
Aquesta estratègia topa amb alguns inconvenients. És evident que als governadors dels Estats, també republicans, com a responsables del procés electoral, els costarà acceptar autoinculpar-se del fracàs de la seva gestió electoral. Per altre costat, també costaria que els congressistes republicans de cada Estat acceptessin jugar a això. Finalment, i fonamental, és impensable que el Tribunal Suprem accepti de retardar la proclamació dels resultats fins a aquest punt.
El perquè els implicats no seguiran l'estratègia de Trump? Perquè a diferència de l'any 2000, en què va quedar demostrat que les famoses paperetes «papallona» les màquines de recompte no les llegien, aquest cop no hi ha cap prova que pugui demostrar frau electoral. No n'han pogut aportar cap, fins al punt que el vicegovernador de Texas ha ofert un milió de dòlars a qui aporti proves.
Punts forts d'aquesta estratègia. Hi ha seixanta milions d'americans que estan convençuts que hi ha hagut frau electoral, per tant, Trump té un suport molt fort per declarar el govern Biden il·legítim (els sona?) i preparar-se de cara al 2024. En segon lloc, mentre Trump no faci el discurs d'acceptació dels resultats, no comença el traspàs de poders entre administracions, el que complicarà moltíssim els primers anys de l'administració Biden. I finalment, veient del que és capaç el personatge, no seria estrany que se senti legitimat pel 20 de gener, poc abans de la presa de possessió del nou president, a la qual segur que no assistirà, firmar un decret pel qual ell no pugui ser jutjat per cap dels delictes que suposadament va cometre en el passat i que van quedar interromputs en assolir la presidència.
El nacionalpopulisme és igual arreu. Parli anglès, castellà o català.
