17 de novembre de 2020
17.11.2020
Regió7

Joan Fuster, discutit al País Valencià

16.11.2020 | 22:33
Joan Fuster, discutit al País Valencià

Després de fer el ninot, el PSPV-PSOE de Massamagrell en abstenir-se en un ple municipal, perquè una moció de Vox triomfés per tal de retirar el nom de l'avinguda Joan Fuster de la població, diverses reaccions contràries a la decisió, els ha fet rectificar prou ràpidament per retornar les coses al seu lloc. Els que s'autoanomenen socialistes dins les nacions perseguides a l'actual Estat espanyol que les tracten de comunitats autònomes com Madrid (sic) els passa que sovint es troben en el bloc equivocat a l'hora de decidir políticament les seves aliances. Els socialistes catalans del Principat demostren cada dia, que la idea sacrosanta i inexistent de la unitat d'Espanya, pot més que la democràcia, i davant del dilema, sovint s'han manifestat al carrer al costat de Vox, PP i Ciutadans, formant part del que ells han denominat bloc unitarista. Allu-nyats de la raó: neguen l'existència dels presos polítics catalans, donen suport a la fugida del rei emèrit corrupte, recolzen Felip VI en la injustificable defensa de la violència l'1 d'Octubre i ens neguen als catalans el dret d'autodeterminació, a diferència del que deien quan veritablement es podien considerar socialistes. La Transacció dels anys de la Transició els està posant en evidència.

Joan Fuster i Ortells (neix a Sueca el 23 de novembre del 1922, on mor el 21 de juny del 1992), valencià en llengua catalana, està considerat l'assagista en català més important del segle XX i és una figura essencial en la formació de la identitat valenciana. De jove, intoxicat per la Dictadura havia format part del Frente de Juventudes. El 1947 abandona les posicions del valencianisme regionalista i es postula a favor del catalanisme, just quan acaba els estudis de Dret a València i exerceix d'advocat a Sueca. A final dels 50 col·labora al diari Levante i la revista Destino. Als anys 60, escriu a La Vanguardia i El Correo Catalán i entra en contacte amb els intel·lectuals exiliats a Mèxic. Comença la producció literària escrivint poemes, el 1954 inicia la carrera d'assagista amb El descrèdit de la realitat, publicat a Mallorca per l'editor Francesc de Borja Moll. També es dedica a la història, la crítica literària i l'erudició. El 1955 utilitza l'expressió Països Catalans, en Antologia de la poesia valenciana, un concepte que està documentat almenys des del 1876 per Benvingut Oliver i potenciat durant la II República. No es va inventar el nom, però el va fer créixer i va portar el desvetllament cultural dels anys 60. Valent, el va impulsar en el terreny polític, on altres més descafeïnats com Jordi Pujol no s'hi van atrevir. El novembre del 1960 reclamava la catalanitat dels valencians en l'homenatge a l'historiador Jaume Vicens Vives a la revista Serra d'Or. El 1962 publica Nosaltres els valencians, on proposa la reconstrucció del país valencià dins del marc nacional dels territoris de parla catalana. El 1975 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El 1983 se li atorgà la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i un any després és investit doctor honoris causa per les universitats Central i Autònoma de Barcelona. A la seva mort el 1992 se li concedeix la distinció de la Generalitat valenciana al mèrit cultural. El 1978 fou el primer president d'Acció Cultural del País Valencià; del 1987 al 1991 va ser president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Odiat pels feixistes espanyols, el 1978 va patir un atemptat de bomba casolana, al número 10 del carrer Sant Josep. L'11 de setembre del 1981, novament va ser atacat el seu domicili, amb la col·locació de dos artefactes explosius, que van afectar greument l'habitatge i la biblioteca. La investigació periodística de Francesc Bayarri va concloure que es tractava de matar Fuster, per mitjà d'un atemptat terrorista comès almenys per dos individus amb coneixement i accés a determinat material explosiu. Jaume Pérez i Salvador Vicent, testimonis presencials, van explicar que havien fet tertúlia després de sopar, i les dues bombes van esclatar de matinada. Asse-nyalen l'extrema dreta com a autora d'un atemptat que la policia de l'època no va voler investigar en profunditat. Salvador Ortells, director de l'Espai Fuster, recorda que el pensament intel·lectual sempre acaba vencent la violència. Des de gener del 2017, es pot visitar el Museu Joan Fuster a casa seva a Sueca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.