L´alternativa a l´actual govern nacional-populista no pot ser un altre govern nacional-populista, a un govern de JxCat-ERC no el pot substituir un govern ERC-JxCat. No canviaria res i estaríem en les mateixes. Donada la situació de degradació del govern actual i veient que el sentiment de cansament dels ciutadans va en augment certs sectors dins d´ERC, però sobretot dels Comuns, el fan servir per fer l´aposta d´un govern ERC-Comuns, donat per fet el suport extern del PSC. El mateix li passà a en Mas, va pactar l´Estatut amb Zapatero convençut de que el PSC el votaria amb ell de President. Arribat el moment el PSC va prendre lliurament la seva decisió, i va fer en Montilla President. Sembla que altre cop es menysté al socialisme català.

L´esmena famosa dels desnonaments presentada als pressupostos generals de l´estat, per Podemos-ERC-EH Bildú, està pensada amb aquesta clau. En Gabriel Rufián, màxim defensor d´aquesta tesi dins esquerra, i Jaume Asens, el cavall de Troia processista dins els Comuns, amb aquesta acció intentaven dinamitar qualsevol possibilitat d´afegir-hi Ciudadanos l´acord pressupostari. Estan convençuts que un Pedro Sánchez depenen de les forces independentistes, forçaria al PSC a donar el suport a un govern ERC-Comuns. Desconec com acabarà el tema pressupostari però la ruptura de Jaume Asens, de l´acord entre els grups socialista i les confluències de Podemos, el deixa molt tocat per continuar fent Política al Congrés, per més que ara els toqui dissimular. El que sí sé segur és que el PSC no farà President, ni per activa ni per passiva, a un home d´ERC. El Primer Secretari, i candidat a President, ho ha deixat molt clar cada cop que se li ha preguntat. El PSC mai parla en va.

Els socialistes estan presentant una alternativa de progrés per aquest país, que tindrà com eix fonamental el respecte per tothom, sigui qui si sigui, pensi com pensi. Això que és un concepte fonamental en democràcia, avui a Catalunya no ho és, i el mes greu és que els processistes no ho volen veure. Quan marxen empreses, quan ciutadans que havien acceptat amb normalitat l´escola catalana ara es reboten, quan en certs barris del país es pot sentir «los catalanes» com si ells no ho fossin, vol dir que aquí hi ha un trencament social i cal recosir-lo. Els únics que poden liderar el canvi, per superar aquesta dècada negra, son els socialistes amb un projecte plural i inclusiu que no oblidi les classes populars i que integri als emprenedors. El país necessita que les empreses creguin en Catalunya que inverteixin, però per aconseguir-ho necessiten garanties d´estabilitat. Sense inversió no hi ha futur, i el futur es avui. Catalunya necessita de projectes i lideratges compartits. El que no necessita és xarrameca de firaires, que venen fum i desperten baixes passions. No serveix de res la proposta d´ERC de corregir errors, sense reconèixer els errors. Si Catalunya vol sortir del forat on som cal assegurar al món que no ho tornarem a fer.