Els nostres governants no s´esforcen en mirar més enllà del seu nas: ho va explicar el filòsof Daniel Innerarity en conversa amb Marc Marcè dins cicle de xerrades Cosmògraf (disponible a You Tube, canal Manresa Cultura): «En els nostres sistemes de govern hi ha molt poques institucions, persones, recursos, dedicats al que podríem anomenat pensament anticipatori, governança anticipatòria». Per això no veuen a venir les crisis i es limiten a intentar «reparar el passat» i a preparar les eleccions. Caldria que els governants es dediquessin més als futurs possibles perquè les crisis no els agafessin amb la bufeta plena.
El cert és que a l´estructura de govern de Catalunya hi ha una secció dedicada formalment a l´anticipació. El seu nom és Direcció general d´anàlisi i prospectiva, depèn de Presidència i el titular és Josep Rius. Té per funcions les d´elaborar aquells informes d´anàlisi i prospectiva que el president, o la consellera de presidència, consideri convenients. I la prospectiva, segons el diccionari, és ni més ni menys que el «conjunt sistematitzat de conjectures sobre l´evolució futura de la humanitat, fetes per mitjà d´hipòtesis i amb la finalitat de preveure els canvis que s´esdevindran i de preparar-s´hi amb unes actuacions congruents». No ens hi posem per poc!
Rius havia estat cap de gabinet de Carles Puigdemont i de Quim Torra fins l´any passat, i va dirigir la campanya de JxCat a les municipals de Barcelona. O sigui, que bàsicament és membre d´un equip de persones de plena confiança política, tant útils per portar l´agenda del president com per seure a la congelada taula de diàleg amb l´Estat. Anàlisi i Prospectiva és un bon nom per al despatx d´algú que obre portes, tapa forats i negocia discretament. Amb Pasqual Maragall i José Montilla s´hi va asseure el callussenc Jaume Badia, reconegut llauner en la forja dels tripartits d´esquerres.
Anticipació, diu? Ara mateix, els llauners no saben anticipar ni tant sols el esclats de la crisi de parella entre Junts i ERC.
