La Cerdanya sembla viure uns anys de transició pel que fa a la seva mentalitat. Uns anys, segurament dècades, en els quals conviuen el tarannà tradicional pirinenc sofert d´anar tirant sense aixecar gaire el cap i adaptant-se a les dificultats del moment i el tarannà més actual segons el qual la realitat l´ha de dibuixar la mateixa societat i, per tant, tothom pot ser subjecte actiu. Així, es constata que el Síndic de Greuges hagi estrenat el nou acord amb la comarca per atendre personalment i amb més incidència els veïns de la vall atenent 17 persones, una xifra que manté la Cerdanya entre les comarques que menys utilitzen els serveis del defensor del poble català. En la mateixa línia, els veïns de la vall han assumit sense aixecar la veu el trasllat, ja fa tres anys, de la brossa al forn incinerador d´Andorra. (Al Berguedà la proposta de fer un forn incinerador industrial ha empès la població a un moviment de rebuig frontal). Paral·lelament a aquesta realitat que presenta uns cerdans submisos, diversos moviments d´organització social han començat a plantejar una comarca més viva i ambiciosa que vol un turisme sostenible i una economia local duradora. També s´aixequen de mica en mica noves entitats mediambientals impulsades per joves inconformistes. Els cridats a modernitzar el caràcter de la vall.
