La vacuna i els rabiosos

Desembarca la vacuna i amb ella l'exèrcit de rabiosos habituals, disposats a convertir una gran notícia en una tragèdia. Si algú ens arriba a dir, fa només unes setmanes, que avui s'estarien començant a administrar les primeres vacunes ens hauríem hagut de pessigar per assegurar-nos que no estàvem somiant. Perquè el dia que certifiquem que la humanitat sencera ha estat capaç, en un temps rècord, d'inventar, desenvolupar, aprovar i distribuir un remei efectiu per a la pitjor pandèmia de la història, el PP, Albert Rivera i el sector amargat de l'independentisme es posen acord i prefereixen irritar-se amb les etiquetes governamentals que alegrar-se per l'epifania històrica. De sobte, el rellevant és el logo del continent i no la substància salvadora del contingut, una cosa que porta Pablo Casado, no riguin, a acusar el Govern de propagandista i altres a retreure, en el fang de les xarxes socials, que la primera àvia vacunada aquí sigui gallega. La hiperventilació extremista, que és transversal en totes les ideologies, ni tan sols s'adona del ridícul a què pot arribar en dies tan assenyalats. I sí, és clar que cal fiscalitzar i vigilar amb summa cura tot el procés de compra, distribució i seguiment de la vacuna, inclòs el benefici, de moment gens investigat fins a la data, de les farmacèutiques implicades, però no tenir la capacitat de celebrar, ni que sigui un maleït dia, que podem començar a sortir del túnel en el qual vam entrar el març passat, és un símptoma d'una patologia molt típicament espanyola i catalana, que consisteix a pensar-se que quan un està a l'oposició, o en una de les seves sectes de palmers, mai pot cometre el terrible error d'alegrar-se per res.