Al'endemà, Joan era novament allà amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l'Anyell de Déu».

Jesús passava i encara passa, Joan el reconeix, Jesús es deixa trobar.

Els dos deixebles el sentiren parlar així i van seguir Jesús.

Els dos deixebles tenen «set de Déu», segur que ja el coneixien per les explicacions de Joan, ja que són deixebles seus, però ara tenen la possibilitat de coneixe'l

Jesús es girà i, en veure que el seguien, els digué: «Què voleu?».

Jesús obre el diàleg sempre a punt per deixar-se trobar.

Ells li respongueren: «Rabbí -que vol dir mestre- on us allotgeu?».

L'home que ha conegut Jesús vol saber més coses d'Ell. L'home busca Déu i Déu l'acull

Els digué: «Veniu a veure-ho». Hi anaren, doncs, i veieren on s'allotjava i es van quedar amb ell aquell dia; eren cap a les quatre de la tarda.

Déu comparteix amb l'home el seu habitatge, ningú deixa entrar a casa seva un estrany, aquell qui t'obre les portes del seu habitatge és perquè t'estima i confia en tu.

Andreu, el germà de Simó Pere, era un dels dos que havien sentit el que digué Joan i l'havien seguit. El primer amb qui es trobà fou el seu germà Simó i li digué: «Hem trobat el Messies -que vol dir Crist o ungit-». El dugué, doncs, a Jesús. Jesús, mirant-se'l, va dir: «Tu ets Simó, el fill de Joan, tu seràs anomenat Quefes, que significa Pere) .

Andreu troba la felicitat i ho vol compartir amb qui estima, el seu germà, i tots dos fan el camí junts per tornar-lo a trobar, Déu els reconeix.

En aquest evangeli que comença amb Joan i els seus dos deixebles hi podríem veure una equivalència amb el que pot ser el trajecte de la nostra vida.

Primer coneixem Jesús i, si és la nostra voluntat, el seguim, sabem segur que Ell es deixarà trobar .

Un cop el trobem, no en tenim prou, tenim més «set» i volem coneixe'l més.

Jesús ens acull i enceta diàleg amb nosaltres sempre que estiguem disposats a escoltar-lo.

Continuem fent camí amb Ell aprofitant per demanar ajuda i consell sobre els entrebancs que anem trobant, ja que Ell el coneix molt bé i comparteix les seves experiències amb nosaltres.

I, en tot això, Ell ens fa conèixer on s'allotja i ens deixa a la nostra elecció que puguem anar fent camí amb Ell fins que siguem mereixedors que ens aculli eternament.

I, tal com va fer Andreu amb el seu germà, no ens hem de quedar per a nosaltres l'alegria que comporta el fet de conèixer i seguir Jesús, aquesta felicitat l'hem de compartir sempre que puguem.