Atès que ja estem en campanya, permeteu-me que continuï fent algunes reflexions que poden ajudar a refrescar la memòria sobre temes que cal tenir clars.

1) L'endemà de la Diada del 2019, la portaveu del PSC al Parlament de Catalunya, Eva Granados, responia a la periodista Laura Rosel que la pretensió sobiranista de celebrar un referèndum pactat sobre l'autodeterminació, «amb el PSOE al Govern espanyol això no ho tindran. (..) en cap cas creiem ni en l'autodeterminació ni creiem que hagi de ser la ciutadania qui dirimeixi una qüestió important com pot ser aquesta». El subratllat en negreta és meu; l'advertiment, seu.

2) Aquest posicionament contrastava amb el que havia afirmat Miquel Iceta en un acte del PSC el 2012: «Els referèndums sobre la independència s'han de poder fer i que, de fet, a les democràcies avançades se n'han de poder fer (...)» per la via de l'acord, com al Quebec i Escòcia. La negreta també és meva, i seva l'afirmació que en «democràcies avançades s'han de poder fer referèndums».

3) En conseqüència, hauríem d'aclarir quin «estado social y democrático de dere-cho» és Espanya per declarar il·legal el referèndum de l'1 d'Octubre, condemnar a cent anys de presó i viure a l'exili els líders polítics i socials que el van fer possible. Sobretot, perquè cal recordar que el 2017 era ben vigent la llei que no penalitzava la celebració de referèndums a Espanya, precisament perquè el PSOE de Zapatero l'havia modificada el 2005, rectificant la redacció interessada que n'havia fet el PP d'Aznar el 2003.

4) Sembla, doncs, que el referèndum de l'1 d'Octubre del 2017 va ser declarat il·legal per la judicatura espanyola, substituint la incapacitat dels «inútils» polítics espanyols (en paraules textuals de Felipe González) a l'hora d'executar una causa general contra Catalunya per decisió del Règim i els poders que el mantenen viu. Podem afegir-hi la voluntat del govern més progressista de la història per modificar la llei que ha de prohibir per sempre més els referèndums en aquesta democràcia avançada espanyola.

5) Vistes les voluntats i les capacitats demostrades pels que prometen canvis, deu ser convenient aclarir uns quants dubtes: en allò substancial, què ha canviat des de les eleccions imposades del 21-D del 2017? Hem vist ateses les necessitats d'inversió en infraestructures? El potencial productiu de l'economia catalana ha rebut els estímuls i els ajuts per al seu enfortiment? Rodalies ha millorat? Allò del dèficit fiscal continua sent una invenció? Hem guanyat algun espai de reconeixement de drets i llibertats?...

N'hi ha més per respondre abans del 14-F.