El saben aquell?...» No. No explicaré un acudit perquè no n'he sabut mai, però sí que explicaré una altra cosa que se li assembla molt i que, per tant, es podria anunciar amb l'encapçalament que va immortalitzar Eugenio, que -per a les noves generacions- no és cap youtuber, ni aplicació, ni competència de l'Alexia ni de la Siri, sinó un senyor que explicava acudits amb un estil únic. L'acudit és sentir algú que es queixa perquè hi ha diaris digitals que han començat a limitar la quantitat de lectures gratuïtes o que han capat alguns articles si no s'és subscriptor. És com si algú anés a comprar un bistec i es queixés perquè en el paquet, i pel mateix preu, no hi va inclosa una cuixa de pollastre i mig quilo de llenties. L'acudit és quan la gent s'empipa perquè una notícia només surt al paper i no a la web, que és on la vol, perquè és de franc. En canvi, el paper s'ha de pagar. 1,30 euros, per ser exactes. 1,30 miserables euros, per ser encara més exactes. I l'acudit és quan algú -passa sovint- et demana si li pots enviar la foto i el PDF de la notícia on sortirà. Com si anessis a comprar pomes i al de la fruiteria li diguessis si te les podrà portar a casa, i amb un llacet. I de franc, és clar. Però és al que ens hem acostumat i és el que ha convertit aquesta feina -no per a tothom, sortosament- en una professió a l'abast de qualsevol amb un mòbil a la mà, i gratuïta, sobretot. En definitiva, infravalorada. Com si es donés per entès que qualsevol persona amb capacitat per sostenir unes alicates és capaç de fer la instal·lació elèctrica d'un pis. Com si allò de l'ofici i de l'experiència no tingués sentit en el món d'avui en dia. Tenir seguidors i likes val més que qualsevol llicenciatura o aprenentatge a peu de carrer. Tal com vam recollir aquesta setmana, Microsoft s'ha aliat amb les principals associacions empresarials de mitjans a Europa per desenvolupar una eina que faci que els motors de cerca i les xarxes socials paguin als mitjans per l'ús dels seus continguts. Hi ha qui es posarà les mans al cap. Segurament seran els mateixos que esperen que amb el bistec hi vagi inclosa la cuixa de pollastre i les llenties, i les pomes amb el llacet. Jo dic que ja era hora. Dissabte passat, sortia publicada al diari una opinió del director d'El Periódico sobre l'agressió que va patir la seu del diari a Barcelona a mans d'uns manifestants que demanaven la llibertat d'expressió... només per a ells. Era un escrit fet amb el cap fred i amb un regust una mica èpic. «El saben aquell dels del pollastre i dels que només volen la llibertat d'expressió per a ells?». Oi que sona com si fos un acudit. Doncs no ho és.