Qui ho hauria dit que la moció de censura fallida de Múrcia desencadenaria un rebombori a nivell gairebé total en la política estatal, propiciant a la presidenta Ayuso l'excusa per convocar unes eleccions anticipades a la comunitat de Madrid, amb la voluntat primera de treure's de sobre Ciutadans i assolir una majoria encara més a la dreta.
Així, Madrid serà una cita electoral clau per dos motius principals: el primer, és la primera comunitat autònoma (sense saber el que pugui acabar passant a Múrcia) on podria governar l'extrema dreta de Vox. El segon, Isabel Díaz Ayuso és el principal adversari polític per a un projecte de fraternitat per al conjunt dels pobles de l'Estat.
I és que, encara que ens pesi, el que passa a Madrid no només afecta els madrilenys i madrilenyes. Darrere l'Ayuso hi ha tota una maquinària «Trumpista», amb tots els perills per als drets i llibertats individuals i col·lectives del conjunt de la ciutadania de l'Estat.
En aquest escenari, Pablo Iglesias tenia clar que l'espai d'Unidas Podemos no podia posar-se de perfil i ha demostrat, un cop més, que hi ha polítics per als quals l'interès general està per sobre de l'interès particular. La candidatura de Pablo Iglesias pot ser un molt bon antídot contra l'extrema dreta, però també contra l'abstenció. Recuperar Madrid de les mans d'Ayuso és determinant per al futur de tots i totes.
D'altra banda, el relleu del vicepresident del Govern per la ministra de Treball, Yolanda Díaz, és un encert per reforçar el Govern de coalició. Ambdós seran determinants, cadascú des de les seves noves responsabilitats, el primer per frenar la dreta i la ultradreta des de la Comunitat de Madrid, i la segona, per seguir aturant les temptacions del PSOE de girar cap a la dreta, garantint que el Govern de coalició funciona correctament i que es compleixin els compromisos signats en l'acord del Govern de coalició.
El Pablo ha demostrat -per això totes les crítiques per desgastar-lo- que es podien fer les coses diferents i que és possible governar per millorar la vida quotidiana de la gent, des de la cartera de polítiques socials, creant, per exemple, l'ingrés mínim vital o amb el darrer acord per finançar com es mereix la Llei de dependència o denunciant les clavegueres de l'Estat.
D'altra banda, la Yolanda ha demostrat que sap governar posant davant la ciutadania i fent-ho millor que la dreta, per la seva capacitat de construir bones polítiques amb acords transversals amb els agents socials, com els ERTO.
Pablo i Yolanda, Yolanda i Pablo, dos noms de la política als quals no els cal cognom per ser reconeguts, dos perfils diferents però la mateixa voluntat. La dels que no ens resignem a acceptar que l'extrema dreta tingui presència a les institucions ni que el PSOE incompleixi els acords.
Fins al final, n'estic segura , treballaran per derogar la reforma laboral o la llei per regular els lloguers. No només perquè així es va pactar, sinó perquè són vitals perquè les classes treballadores i populars puguem tenir una vida digna.
