A Manresa hi ha qui està passant un amarg viacrucis de Setmana Santa, les persones residents al número 1 de la plaça dels Drets fa pocs dies van rebre una notificació de l'Ajuntament per desallotjar l'edifici d'aquí a 48 hores. L'immoble té deficiències estructurals, la decisió de l'Ajuntament ha estat la correcta, però tot el procés que ha derivat en aquest desenllaç és l'exemple més colpidor de l'existència d'altres deficiències més greus.
La propietat pertany a un fons inversor que, des de fa més de deu anys, és requerit pel consistori a fer reformes per tenir els habitatges en condicions, el resultat són dues multes per un valor de nou-cents euros i l'immobilisme dels inversors als quals, gràcies als pocs recursos de maniobra dels governs municipals, la seva deficiència moral els surt a preu de saldo. Conec l'indret, vaig passar la infantesa comprant al supermercat que hi havia als baixos de l'habitatge, l'adolescència prenent batuts al bar La Maduixa, i uns anys més tard abonat a les memorables nits del bar Rio, que omplia la plaça de copes i enyorada moguda manresana. Ara penso que totes aquestes vivències les havia vist, i en ocasions patit des del balcó de casa, l'inquilí que des de l'any setanta-quatre ocupa un dels pisos; no és un dels residents en règim d'ocupació, religiosament fins a dia d'avui, ell ha anat pagant el rebut del lloguer. Tenim una indecent tara social si la persona que ha complert les seves obligacions és la desnonada, mentre el fons de defectuosos principis ètics és qui se'n surt beneficiat després d'incomplir fins i tot el principi més bàsic: Proporcionar un habitatge digne a qui durant 47 anys ha complert; una sortida que sortosament, en aquest cas cal dir-ho, li ha proporcionat el govern municipal en un gest d'obligada justícia social que l'honora. Sí, aquesta és una història amb visibles deficiències, a més de les pròpies de l'immoble, les mereixedores del qualificatiu de delictives que han posat en pràctica els seus protagonistes humans; i no em refereixo a l'inquilí, víctima de les mancances estructurals de les lleis de l'habitatge, ara tant de moda a tot l'Estat.
Demà passat hi haurà una colla de persones amb les seves pertinences, els seus records, els seus anhels i el futur de les seves pròpies vides al carrer, per culpa d'un fons especulador. Per a elles és un drama en primera persona, per a la societat que ha permès altres tipus de deficiències, morals, administratives, jurídiques i, sobretot, humanes i solidàries és una tragèdia que posa en evidència la injustícia de moltes històries d'indefensió amb les quals convivim diàriament. Darrere les deficiències de les pedres, n'hi ha d'altres de voluntats sense ànima que trinxen vides. Cal rehabilitar estructures.
