L'amic Manel Camp fa setanta cinc anys. Qualsevol esperaria un munt de regals en funció dels agraïments forjats al llarg de la seva trajectòria, però l'autor d'una bona part de la banda sonora de la nostra vida, en lloc de rebre ha decidit regalar-nos el projecte «De Minorisa a Carst», un any de música!
El Manel és així, n'hi ha prou d'haver compartit amb ell uns instants per saber que no es tracta d'un autohomenatge (és dels que té facilitat per enrogir-se quan l'afalaguen), sinó una excusa per retrobar-se als escenaris durant tot un any amb les amigues i amics que l'han acompanyat interpretant una impressionant i creativa carrera musical; des del jazz al rock, passant pel clàssic o la nova cançó.
Hi seran totes i tots: Matthew Simon, Horacio Fumero, Lluís Ribalta, Max Sunyer, Kitflus, Santi Arisa, Gossos, els convidats, Francesc Burrull, Clara Peya, Marco Mezquida, Lluís Llach, Marina Rossell, Raimon i Joan Manuel Serrat; només per esmentar-ne uns quants de tantes i tants, prop de cinc-cents artistes, que l'han ajudat a cuinar la droga de la música per fer-nos la vida més al·lucinant.
Té la seva conya. La darrera vegada que vaig tenir el privilegi de col·laborar-hi, no fa gaire mesos, va ser posant lletra a la composició coral Agraïment com a homenatge de l'Ajuntament de Manresa a la gent gran, ara candidata a tres premis Clavé, entre els quals el de millor composició; perquè aquest és el resum del valor més humà en la seva trajectòria artística i personal: la capacitat de donar-ho tot i agrair sense esperar rebre.
Roberto Benigni va fer que la vida fos bella a la gran pantalla i el Manel, que també ha estat capaç de posar-nos la pell de gallina al cinema -escolto l'emotiva banda sonora de Fanny Pelopaja de Vicente Aranda-, ha fet que la música sigui emoció al piano; com a la pel·lícula d'en Fellini, en què una colla d'amics i artistes acompanyaran el mestre en un viatge memorable, però aquesta vegada no serà per acompanyar les cendres de la diva, sinó les notes del compositor creatiu i sensible, fent sonar després de setanta cinc anys «E la musica va».
«De Minorisa a Carst» mereix un regal digne d'aquest celebrat retrobament artístic; formar part d'un públic entregat amb tots els sentits i l'aplaudiment que transmeti l'agraïment a tanta emotivitat musical i humana. Per molts anys! La festa comença aquest dissabte al Kursaal de Manresa i hi som convidats, acompanyem-lo per bufar amb força les notes de tants anys de música, fent-les volar ben alt. Li devem.
