Segurament, hi ha llars on la pandèmia ha deixat una petjada emocional i sanitària, però no econòmica. Famílies que, en passar comptes a final d'any es van adonar que el 2020, potser no va ser tan dolent com inicialment es preveia. Hi ha ganes de gastar, de sortir a dinar, de fer una escapada i de pensar ja en les vacances de l'estiu. Despeses impensables si la butxaca no és plena. Però aquesta és la realitat d'uns, no la del conjunt, que també inclou els 7.500 usuaris de la plataforma d'aliments de Manresa, les empreses que no han pogut reobrir, els treballadors de sectors molt tocats com els de la restauració, l'hoteleria, la cultura i l'oci nocturn, i una munió de gent amb subvencions i prestacions pendents de cobrar. I ve la declaració de la renda: es calcula que a tot l'Estat, més de mig milió de persones amb ajuts els tocarà pagar.

Davant d'aquest panorama, sobta que no només hi hagi empreses sinó també administracions, com l'Ajuntament de Manresa, que presentin números en verd. El govern municipal d'ERC i Junts va tancar el 2020 amb un superàvit de 2,26 milions d'euros. Hi va haver una liquidació inesperada de l'Estat, però tot i així el resultat hagués estat positiu. El PSC i Fem Manresa han fet notar aquesta incoherència en temps de pandèmia, especialment perquè afirmen que l'any passat el consistori no va gastar el 39% del pressupost d'habitatge i no es van esgotar partides de Serveis Socials.

És un problema endèmic. Les administracions, de totes les mides i colors, són lentes i feixugues; tenen poca capacitat de maniobra a curt termini. Els ajuts europeus encara no estan en marxa, per exemple. Però els ajuntaments, l'administració més propera al ciutadà, és la que hauria de ser la més solidària i aplicada.

Tornant a les dades del propi Ajuntament de Manresa, el consistori ha destinat a ajudar social i econòmicament els seus habitants des del maig passat (a través del que políticament s'ha batejat com el Pla de Reconstrucció), 2,7 milions d'euros (2,2 aportats directament i mig milió a través de taxes i impostos que no s'han cobrat). La xifra, agafada en brut, sembla elevada, però tenint en compte que a la ciutat hi viuen 78.000 persones, representa una inversió de 35 euros per habitant en un any. A favor de l'Ajuntament és que el seu pla és transparent, mentre que altres anuncien propostes sense dades que les sustentin. Ara bé, es podria haver fet més? Davant d'un pressupost tancat amb superàvit, l'única resposta possible és que, per A o per B, sí.