Sempre m'han sobtat els dos noms de les esglésies més importants de Berga, les seves advocacions o els noms populars. L'església parroquial, a la plaça de Sant Pere, tothom a Berga l'anomena Sant Pere, però l'església està sota l'advocació de Santa Eulàlia de Mèrida, i la parròquia també usa oficialment només aquest nom. La de Sant Joan, a la plaça de Sant Joan, està presidida a l'altar major per la Mare de Déu de la Mercè. Aquesta imatge fou regalada a l'església per Mercè Casals, viuda de Jaume Felipó, ja que el valuós i antic retaule de Sant Joan va ser cremat i destruït com els de totes les esglésies de Berga aquell fatídic juliol del 1936.

La patrona de Berga és santa Eulàlia de Mèrida, no la santa de Barcelona; es fa festa i podria haver estat la gran festa major d'hivern. A Barcelona, quan era regidora de Cultura de l'Ajuntament barceloní, Maria Aurèlia Capmany va tornar a reivindicar molt la santa Eulàlia barcelonina. Però Berga, a quilòmetres lluny d'Extremadura, té de patrona la santa Eulàlia de Mèrida i amb l'església parroquial dedicada... No deixa de ser molt sorprenent. Fa anys vaig poder comprar dues novenes diferents editades el segle XVIII: una l'any 1798, l'imprimàtur del bisbe de Solsona és del 17 d'octubre d'aquell any; l'altre, d'una data segurament anterior. En la seva portada diuen «Devoto Novenario a la Gloriosa Virgen y Mártir Santa Eulalia de Mérida patrona de la Real Villa de Berga» i afirma que la novena va ser redactada «por un devoto de la santa natural de la misma Villa» de Berga. Totes dues van ser impreses a Barcelona, una al taller de Francisco Ifern i Oriol, del carrer d'Argullers, i l'altre a Serra i Marc, de la plaça de Sant Jaume.

Berga era vila reial per concessió dels comtes de Barcelona, i no va ser ciutat formalment fins després de la tercera guerra Carlina, pels patiments que va patir sota els carlins i en la defensa dels borbons liberals. La proclamació de ciutat fou feta l'any 1877 per Alfons XII. Des d'aleshores, l'antic carrer Major el van batejar com a carrer Ciudad, i la placeta Major, també com de la Ciutat; però, de fet, tothom fa servir l'antic nom de Major, i el de Ciutat, crec jo, només serveix per a la burocràcia oficial. He trobat, també, diversos goigs del segle XIX editats i dedicats a la mateixa advocació de Mèrida. Com deia un savi local, Berga és com és. Però no deixa de ser sorprenent que hi hagi noms oficials i el poble en faci servir els populars i tradicionals de sempre. Seguirem, evidentment, dient Sant Pere a l'església de la parròquia i el carrer Major sempre serà el carrer Major.