El 25 de febrer de 2020 es va detectar la primera persona amb covid a Catalunya (una italiana de 36 anys) i la primera mort fou el 6 de març i a partir d'aquí... Amb dades de 25 d'abril, a Catalunya portem més de 21.000 persones mortes (77.000 a tot l'Estat) i més de 640.000 casos diagnosticats (3.000.000 a tot l'Estat). Són números alts i això, avui per avui, encara no va de baixa. Avui vull parlar dels ciutadans i ciutadanes que continuem aquí. Estem, som vives en una situació de pandèmia que no només ha provocat una crisi sanitària sinó econòmica i social d'una dimensió de la qual, malauradament, encara no en som prou conscients.
Davant, doncs, d'una situació tan límit, hom espera que l'Administració pública (llegiu-hi aquí Ajuntament, Consell Comarcal, Diputació, Generalitat, Ministeri...) lideri, acompanyi la ciutadania en el maremàgnum de recursos, ajuts, suports que haurien de garantir que la bretxa social no augmentés. Però no contents amb aquesta realitat n'hi hem afegit una de nova: la bretxa telemàtica. Perquè després de més d'un any de pandèmia hem instaurat un teletreball que, sincerament, en molts casos no té les eines per garantir el servei públic que ha de garantir. Algú ha provat de fer algun tràmit amb el SEPE,? Mireu si ha de pitar tot plegat molt malament que en el seu propi web diu: «evitant usar l'opció de queixes i suggeriments per queixar-se per caigudes de web, telèfons col·lapsats, consultes i reclamacions concretes sobre la seva prestació o subsidi, etc». No cal afegir-hi res més; només és un exemple, però en podríem trobar tants com volguéssim. Per no funcionar, no funcionen ni les centraletes de la majoria d'equipaments públics als quals la ciutadania necessitem adreçar-nos, ja que se'ns diu i es promou que «evitem la relació presencial». Doncs, si no puc anar-hi, com a mínim que ens contestin el telèfon. Si les centraletes tampoc funcionen doncs, com a mínim, fer que aquests tràmits s'adeqüin al que la normativa diu: l'Administració ha de garantir l'assistència en l'ús de mitjans electrònics per aquelles persones que no en tinguin la capacitat o possibilitat. L'administració ha de requerir aquella documentació que no tingui (és a dir, que no ens hagi demanat ja 23.345 vegades) de manera racional, eficient. En fi, si de totes aquestes coses alguna hagués millorat... Però, no. I què provoca això? Doncs, per exemple, que les treballadores públiques dels serveis socials rebin un allau de crítiques (alguna segurament merescuda), però el que hi ha en realitat és una impossibilitat de poder treballar, i no només perquè la llista de recursos (més de 300) és inacabable però minsa, sinó que a més cal fer d'assessores en administració electrònica, assumir els tràmits dels quals d'altres administracions s'han desentès. Us convido, estimades lectores i lectors, a que mireu la guia de recursos de serveis socials (són més de 100 pàgines!). La primera línia social és tan important com la primera línia sanitària però no aprenem o no volem aprendre, no ho sé. Demano al govern (ai! si no en tenim!) que comenci amb urgència a fer un nou Pla: «Pla de Recuperació de les Oportunitats Perdudes». La llista és molt llarga i terriblement injusta.
