Fa unes setmanes el diari digital El Nacional, de José Antich, un dels portaveus del pensament de Waterloo, publicava una entrevista al sociòleg Salvador Cardús, un dels intel·lectuals de referència del procés. La vaig haver de llegir diverses vegades, l'he deixat reposar uns quants dies per veure si hi havia reaccions, i l'he tornada a llegir. Gairebé no comparteixo cap dels arguments que exposa, alguns de falsos i altres d'altament exagerats, però arriba a conclusions que comparteixo plenament. Aquí unes quantes de textuals : «Dubto que hi hagi gaire independentistes que hagin decidit que val la pena deixar-ho córrer des del punt de vista de l'objectiu final, però sí que n'hi ha una bona colla que han pensat que cal esperar temps millors»; «si algú creu de veritat que hi haurà una amnistia o un referèndum pactat, en fi, no vull fer d'endeví, però d'aquí a vint anys en tornem a parlar si encara sóc viu, i que m'expliquin si hem avançat per aquest camí»; «a ningú li agrada anar de derrota en derrota. Fins i tot l'1-O, que semblava que podríem guanyar ni que fos simbòlic»; «si ho sabés no sé si te l'explicaria perquè no seria aquí sinó mirant de portar-lo a terme» (contesta a quin ha de ser el nou full de ruta).
N'hi ha d'altres, però amb aquestes quatre crec que queda reflectit l'estat d'ànim de la intel·lectualitat del procés: assumeix la derrota sense condicions i desconeix què cal fer a partir d'ara. Pel mig de l'entrevista podem trobar els seus perquès per autojustificar-se, però aquesta és la realitat d'ara mateix.
Si ho pensem, aquests és el problema real pel qual els costa tant fer govern. Saben que això s'ha acabat. Que el procés ha mort. Que han perdut. Que no han complert cap de les seves promeses. Que cada vegada els costa més ser creïbles. Saben que no tindran ni amnistia ni autodeterminació. Cal tornar a la casella de sortida, però no saben com.
Són conscients que aquestes eleccions hi ha hagut independentistes que han anat «al súper perquè volien una pizza i tenien gana, potser no tenien la que ells volien, però han agafat l'altra perquè tenien gana». Però també són conscients que n'hi ha hagut sis-cents mil que potser no tenien tanta gana, i no n'han agafat cap. Això els fa por. Els fa por que, al futur pròxim, n'hi hi hagi molts més que deixin la pizza i agafin una altra cosa.
Crec que tindrem govern. Per desgràcia serà com el que tenim avui, que camina com una gallina sense cap, sense saber què ha de fer, ensorrant-nos cada dia més en la decadència, portant-nos cada dia més a la irrellevància. El mateix Cardús ens dóna la clau: «Necessitem la lògica institucional perquè necessitem els partits i el Govern». I això dit en una entrevista que no para de repetir que és un moviment de baix a dalt!!!
Són uns quants els que necessiten el desvalorat poder autonòmic per anar vivint del litigi inacabat. Ara ningú podrà dir que ens enganyen. Ells van a la seva, més clar que l'aigua. I si els fem fora?
