Onze municipis del Bages han constituït la Xarxa Intermunicipal de Mobilitat Verda, que pretén ser un espai de coordinació de les iniciatives de creació de carrils bici amb la intenció que es pugui anar teixint una xarxa entre els pobles. Certament, al Bages la bicicleta difícilment serà una autèntica alternativa als vehicles de motor si no és possible utilitzar-la per desplaçar-se amb seguretat fora de l’àmbit municipal. Això és especialment cert a l’àrea urbana de Manresa, on les dimensions de l’àmbit territorial i la densitat del moviment de persones genera incentius importants per utilitzar la bicicleta per moure’s entre Manresa i Santpedor, Sant Joan i Sant Fruitós. No cal dir que una xarxa realment ben trenada i còmoda seria, també, molt útil com a activitat esportiva o d’oci. Tanmateix, per tal que això fos realment útil, també caldria que la xarxa existís per l’interior de Manresa, cosa que l’experiència històrica indica que només pot ser prevista amb un gran escepticisme, exactament igual que la possibilitat de col·laboració urbanística entre municipis. El nou organisme té tot el sentit del món; que acabi servint de res, ja és una altra cosa.
