Expliquen que, en un camp de presoners de la Segona Guerra Mundial, va sorgir espontàniament una forma de diner que els permetia intercanviar: el tabac. Quan arribava un carregament de la Creu Roja (sí, llavors n’incloïa) tothom en tenia i calien moltes cigarretes per aconseguir, per exemple, una llauna de carn. Tots els preus pujaven, hi havia inflació. Passaven els dies i, mentre se l’anaven fumant, cada cop el diner era més escàs i amb poques cigarretes s’aconseguia la carn. Tots els preus baixaven amb relació al tabac, hi havia deflació.
En aquest camp el tabac tenia un valor per ell mateix perquè era molt desitjat, de la mateixa manera que en el seu moment en tenien les monedes d’or i de plata. En canvi els bitllets i monedes que circulen actualment no valen ni tan sols el que costa fabricar-los i, en la majoria de pagaments, ja ni es fan servir.
El diner no val res, encara que és molt preuat perquè permet sobreviure en la nostra societat. Però no és volgut pel seu valor sinó perquè permet aconseguir aliments, roba ... No deixa de ser una convenció, però que en circumstàncies extremes es pot trencar, com va passar quan els estalvis en pessetes republicanes van ser espoliats pel govern franquista o quan es va produir el «corralito» argentí, en el que la gent no podia disposar dels seus estalvis, ni tan sols per pagar una operació quirúrgica.
Encara que pugui semblar estrany, la societat ha posat la capacitat de crear diner, i el poder que comporta, en mans dels bancs, d’unes entitats privades que tenen com a únic objectiu el seu benefici particular. Quan concedeixen un crèdit de 20.000 euros, per exemple, els anoten en el compte del client, que els podrà treure en efectiu, fent transferència, amb targeta de crèdit... Per altra banda, anoten en el seu balanç el deute que els haurà de retornar. I ja està. Han creat 20.000 euros del no-res que serviran, en el cas que es destinin a la compra d’un cotxe, per pagar al concessionari, que els farà servir per satisfer les nòmines dels treballadors que pagaran el rebut de l’electricitat...
Amb aquest mecanisme els bancs van multiplicant els euros en circulació, controlats pel Banc Central Europeu, responsable d’evitar la inflació/deflació. En l’actualitat, però, el BCE no està posant cap fre a la creació monetària, tot el contrari, n’està inundant l’economia. És per aquest motiu que les entitats financeres ja no necessiten els estalvis dels clients i es permeten rebaixar l’atenció personal. Dit de pas, és imprescindible que els governs regulin el dret a uns serveis bancaris adequats a les necessitats de les persones perquè, malgrat la bretxa digital, tothom hi tingui accés.
Molt aviat desapareixeran els bitllets i les monedes i, malgrat que no es pot perdre la confiança, s’ha de tenir consciència que el diner no val res. I adonar-se, a més, de la fragilitat d’aquestes anotacions comptables, de les que ja no es tindrà cap comprovant, que podrien desaparèixer del núvol en què estan «dipositades» amb una apagada digital.
