Els noticiaris d’aquesta setmana, després de l’omnipresent política, van acabar d’omplir-se amb la crònica sobre la passejada d’un senglar i tres garrins per cruïlles de carrers de Barcelona. Suposo que eren una truja i els seus fills. Certament era sorprenent aquella visió, allò que periodísticament es ven com una paradoxa: uns senglars silvestres trotant al bell mig d’una ciutat gran. Veure’ls als boscos a on abunden, tot i ser difícil, és una normalitat. I fa temps que interactuen fatalment amb les nostres modernes comunicacions. Són una amenaça per als conductors de qualsevol carretera. Un dia rere l’altre es produeixen accidents d’importància. Poc abans d’escriure aquesta peça, davant meu, un vehicle tot terreny impactava (i matava) un porquet llistat al pas de l’autovia per Sallent, direcció a Manresa. A vegades les restes de sang queden per dies al terra com a senyal de l’accident que els provoca la mort (o greus ferides) i la desferra dels cotxes que tenen la mala fortuna de topar-hi.

Un responsable de trànsit, en declaracions a aquest diari, ha recomanat fer cas als indicadors que adverteixen de la presència i pas d’aquests animals salvatges. Diu allò evident: no si posen a l’atzar, però com a consell és ben pobre, tot i entendre que des del seu rol de gestió del flux rodat poc més pot dir. També recomana, en cas de ser inevitable, topar-hi agafant fort el volant enlloc d’esquivar-los. Els animals salvatges en qüestió, siguin els porcs o els cabirols, prefereixen viure emboscats, al seu entorn natural, però la combinació de dos creixements, el de les zones urbanes i el de les seva espècie (per la manca de depredadors) topen frontalment. Els ramats en forma de reguitzell, a vegades amb una trentena d’exemplars, apareixen a qualsevol carretera.

En un país petit i poblat com el nostre, menys de cent quilòmetres són una diferència abismal entre formes d’entendre la vida. A la Diagonal apareixen tres garrins amb la seva mare, una porca de proporcions considerables i l’adormen amb un dard somnífer per complir amb les pautes animalistes vigents. Simultàniament, en vores de camins del Berguedà (o del Solsonès o d’altres comarques), alguns dissabtes s’acumulen fileres d’exemplars de senglar ensangonats, morts per brigades de caçadors amb gossos. Unes bestioles a l’asfalt generen una operació tova (i costosa) de neutralització de fauna i a la muntanya cal delmar-los perquè són una plaga molt lesiva per als conreus. Mig segle enrere, els guàrdies municipals barcelonins haguessin obert foc contra ella i la seva prole. Si els han tornat als prats d’on provenen, seran uns més dels cents de milers que els colonitzen sense cap amenaça directa.

Mentre reflexionen sobre delmar-los o protegir-los, em permeto aconsellar una revisió urgent de l’assegurança del seu vehicle. Els danys cinegètics no s’inclouen per defecte. Demanin l’extensió a la seva corredoria, previndran un disgust. A la Catalunya Central els disgustos l’any passat van ser quasi 600.