La lletra del nostre himne nacional fa referència als fets del Corpus de Sang del 1640, quan els segadors entrats a Barcelona es revoltaren contra Felip IV i el seu valido, el comte-duc d’Olivares, per una sèrie d’atrocitats comeses contra els catalans i l’intent de suprimir les històriques i legítimes institucions d’autogovern. S’encetà una guerra que acabà amb el reconeixement de les institucions catalanes de govern que encara perviurien fins al 1714, però amb la pèrdua de Perpinyà, la segona ciutat del país aleshores, i les comarques al nord dels Pirineus –el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i mitja Cerdanya–, que serien annexionades a França.

La lletra actual és fruit d’un arranjament d’Emili Guanyabens a partir de la cançó tradicional. L’antic i vell romanç era massa llarg i fou necessari adequar la seva lletra per ser cantat com a himne.

La lletra de la versió antiga del cant dels Segadors deia: «Catalunya, comtat gran / qui t’ha vist tant rica i plena. Ara el rei nostre senyor / declarada ens té la guerra. Lo gran comte d’Olivar / sempre li burxa l’aurella: ‘Ara és hora, nostre rei / ara és hora que fem guerra’. Contra de los catalans / ja ho veieu quina n’han feta: [...] cremen albes i casulles / los calzes i les patenes. I el Santíssim Sagrament / alabat sigui per sempre. Mataren un sacerdot / mentres que la missa deia. [...] El pa que no era blanc / deien que era massa negre, lo davan als cavalls / sols per assolar la terra. Lo vi que no era bo / engegaven les aixetes, lo tiraven pels carrers / sols per a assolar la terra. [...] Entraren a Barcelona / mil persones forasteres, entren com a segadors / com eren a temps de sega. De tres guàrdies que n’hi ha / ja n’han morta la primera. En mataren el virrei / a l’entrant de la galera. Mataren als diputats / i als jutges de l’Audiència. Anaren a la presó / donen llibertat als presos. Lo bisbe els va beneir / amb la mà dreta i esquerra: ‘On és vostre capellà? / A on és la vostra bandera?’. Varen treure el bon Jesús / tot cobert amb un vel negre: ‘Aquí és nostre capità / aquí és nostra bandera. A les armes catalans / que us han declarat la guerra’».

Els Segadors no va poder ser interpretat o cantat durant els règims dictatorials militars espanyols. Serien cantats «públicament i oficialment» Els segadors sota la direcció de l’Oriol Martorell l’any 1977, a Dant Boi de Llobregat, en la primera Diada de l’Onze de Setembre en llibertat. Quan vaig veure per TV3 la «cantada» del nostre himne nacional –per la Llei de 25 de febrer del 1993, Els segadors fou declarat per primera vegada himne nacional de Catalunya– vaig sentir vergonya total. Com al Palau de la Generalitat i per la presa de possessió d’un president de Catalunya es pot fer tanta comèdia. Els segadors el canta el poble, i a tot el poble hi ha modernitats ridícules, desafortunades i d’un profund mal gust. Esperem que mai més es torni a fer una pallassada com aquesta.