Recordo els llargs i profunds debats en el Parlament de Catalunya, a l’entorn de la creació de la Policia de Catalunya i quins havien de ser els seus límits i objectius. Alguns volien copiar estructures i funcionament d’alguns dels cossos de més prestigi del món, com són la Reial Policia Muntada del Canadà, o la Britànica, la Sueca...A banda d’aquest debat, el que sí quedava meridianament clar, és que volíem una Policia integral.

I què vol dir això ? Vol dir una policia amb tots els ets i uts. Capaç d’investigar, perseguir i detenir des del petit lladre fins al més sofisticat dels defraudadors, o el pitjor dels criminals. Vol dir ser policia judicial, policia antiavalots, policia antiterrorista...

Per això sorprèn enormement la lleugeresa dels negociadors d’ERC amb la CUP de voler posar límits o canviar objectius al que és el pinyó, el nucli essencial, del Cos dels Mossos d’Esquadra (CME). Pretendre limitar la disponibilitat dels Mossos en algunes decisions judicials és desconèixer totalment com funciona un estat de dret.

Si el CME és policia judicial, les resolucions no es discuteixen, s’acaten. Si un jutge resol que per dur a terme una determinada actuació s’hi ha d’enviar agents de peu, seran aquests els actuants. Si preveu aldarulls o conflictes, resoldrà agents especialitzats , i seran aquests els actuants, sigui en casos de desnonaments, d’escorcolls, de precintaments, etc.

No va a gust del conseller de torn acceptar o contradir la resolució judicial. Només faltaria. Per tant, digui el que digui el paper signat, continuaran sent els jutges els qui resolguin i el CME els que les executin.

Si no es vol que sigui així, es pot revertir la llei de creació del CME perquè de policia integral passi a ser de la Srta. Pepis. Deixar de ser policia judicial, i donar pas a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional. També es pot decidir canviar porres i pistoles per pals de suro i esprais refrescants, per acompanyar passejos escolars i sortides de la gent gran.

I si algú creu que el polític de torn pot desobeir, ben aviat veurà com li cau una inhabilitació immediata que li permetrà canviar d’ofici i dedicar-se a la jardineria, a ensinistrar gossos o a pintar passos de vianants per a qualsevol empresa especialitzada.

Després d’aquests anys de procés, alguns haurien d’haver après com funciona un estat de dret. No ho sembla, a la vista de declaracions i propostes contingudes en papers entre partits. Ara bé, els acords entre partits poden quedar bé en l’àmbit intern, però no tenen cap validesa externa. Les nacions es mouen per les lleis que les regulen. Ara i aquí, tenim una legislació concreta que determina les competències del CME. Si algú creu que l’ha de canviar, ho pot proposar, però mentrestant, la que compta és la vigent. I el seu incompliment comporta els càstigs corresponents.

Semblaria d’obligat coneixement, per part dels partits signants, un tema tan elemental com és el de les competències de les forces de seguretat en un estat de dret.