No és cap novetat afirmar que un dels problemes greus del país és l’habitatge i que el daltabaix econòmic que ha causat la pandèmia encara ho ha fet més evident. La qüestió ve de lluny i està en relació amb una pregunta bàsica: un tema tan essencial com l’habitatge es pot deixar exclusivament a mans del mercat i l’especulació? La construcció d’habitatges i la urbanització del territori ha d’estar regulada, per descomptat. Però la iniciativa constructiva ha de ser, com és ara en el nostre entorn, gairebé absolutament privada? En molts països hi ha un parc molt notable d’habitatge públic, promogut pels municipis o per entitats oficials sense ànim de lucre. I a Manresa mateix, en un determinat moment es van construir una colla de blocs de forma cooperativa i encara hi ha alguna iniciativa vigent en aquest sentit. En tot cas hauríem de preguntar-nos com pot ser que allò que és possible i habitual en altres països no ho és al nostre. O ja ens hem de resignar del tot a deixar-ho en mans de grans inversionistes que s’aprofiten de la imprescindible necessitat que tothom té d’un habitatge?
Darrerament el drama dels desnonaments per impossibilitat del pagament del lloguer és cosa de cada dia. No és que els habitatges públics no s’hagin de pagar, però els desnonaments forçats dels darrers mesos i el cas recent del suïcidi d’un desnonat que no podia pagar el lloguer mostren que la situació actual és inacceptable. Per complicar-ho més, el Govern del PSOE ha presentat recurs al Tribunal Constitucional contra la llei catalana de setembre del 2020 que regula els lloguers. Per què? Pel gran argument de sempre: el PSOE i el Constitucional diuen que la llei catalana trepitja competències de l’Estat. Però la realitat és que aquesta llei ha ajudat a moderar l’augment dels lloguers a Catalunya. I que la pressió del lobby immobiliari deu haver estat prou forta per evitar que existeixi una llei estatal semblant a la catalana.
En un àmbit ben diferent la concessió d’indults als presos polítics segueix sense concretar-se. S’anunciaran d’aquí a uns dies? en unes setmanes? en època de vacances? Sobre els indults ja s’ha dit gairebé tot, especialment per part de les dretes espanyoles més esverades. És cert que poden rebaixar el patiment dels presos i de les seves famílies, però no seran la solució del conflicte polític. Tot i això, davant de la repassada que la justícia europea farà sens dubte a la injustícia dels tribunals espanyols, Pedro Sánchez vol explicar que els indults mostren que ja ha començat a endreçar la situació.
Però tothom sap que l’Estat hauria de ser més valent i avançar cap al reconeixement del dret a l’autodeterminació i l’amnistia, a més de desballestar d’una vegada el govern repressiu a l’ombra de tribunals i magistrats. Però no és així i aquesta setmana entre el munt de casos que són en mans de la judicatura, se n’han conegut dos més que portaran cua i que ja han aixecat rebuig i protestes arreu: l’intent d’ofegament econòmic de l’exconseller Mas-Colell i la condemna de l’activista Marcel Vivet. En sentirem a parlar.
