El Govern de l’Estat, complint un dels acords que van fer possible la coalició d’esquerres per governar, ha derogat la reforma de les pensions del PP. Han estat anys de lluita, de pressió i treball per part de sindicats, moviments socials, constituïts en marees i plataformes de la gent gran, per acabar amb les retallades del PP i garantir la suficiència actual i futura de les pensions. A Manresa tenim la Plataforma de la Gent Gran que ha batallat setmana sí setmana també per assolir aquest objectiu i ha posat el seu granet de sorra des del Bages.
Aquests col·lectius saben perfectament que les pensions no són un regal ni un privilegi, són un dret, que ha costat molt de conquerir. Avui tenim mes garanties que ahir per a les persones treballadores i per al sistema de pensions, però no ens podem despistar, ja que el mateix ministre Escrivà posava aigua al vi parlant d’un futurible que afectaria la generació dels anomenats baby boomers. Ningú sap ben bé per què ho va fer ja que el tema en qüestió no estava en els acords signats dijous. Aquesta espècie de globus sonda del ministre ha de servir per mantenir-nos amatents i seguir treballant com a Unidas Podemos-En Comú Podem en propers acords per seguir millorant els que s’hauran d’anar signant.
Els mitjans, òbviament, han prioritzat les paraules del ministre per sobre la bondat de l’acord que, d’entrada, blinda el poder adquisitiu dels i les pensionistes. Es recupera l’IPC com a única referència. Sense fórmules rares ni sorpreses en cas de crisi. Les pensions creixeran al ritme de l’increment del cost de la vida. També desapareix el factor de sostenibilitat. Un factor classista i empobridor que vinculava la quantia de les pensions a l’esperança de vida, de manera que qüestionava fortament les pensions futures. Desapareix qualsevol referència a l’ampliació del període de còmput per al càlcul de la base reguladora de la pensió, i pel que fa al finançament de la Seguretat Social, per fi es culmina la separació de fons. És a dir, s’acaba amb el traspàs de les despeses impròpies de la Seguretat Social als Pressupostos Generals de l’Estat.
També s’actua sobre la reducció de la bretxa de gènere en matèria de pensions, s’aborda amb la millora de l’accés a la pensió de viduïtat de les parelles de fet i el ja aprovat complement de reducció de la bretxa de gènere (que substitueix el de maternitat).
Hi ha més qüestions importants però no prou espai per explicar-les avui aquí . Potser el més important, però, és el canvi de paradigma respecte als governs de dretes: les reformes anteriors se sustentaven en ajustos, retallades i empobriment.
Aquesta reforma, per contra, opta per garantir el creixement de les pensions. I sí, com tot acord, no és perfecte, però és clarament un bon acord i, sobretot, molt necessari.
