Aquests dies, els igualadins que solem voltar pel nucli antic estem ben distrets. Tot d’una, i sense cap relació aparent, han aparegut en un parell d’indrets emblemàtics de la ciutat artistes que instal·len preciosos murals a la via pública, dos treballs meritoris cridats a despertar l’atenció de veïns i forasters.

El primer és de caràcter efímer, perquè ha estat pintat aprofitant una gran paret mitgera que dona a la plaça del Rei (atenció: el nostre rei no és cap borbó sinó Neptú, el senyor dels mars que presideix aquest espai urbà!). Un dia, el solar serà edificat i, per tant, aquesta obra d’art quedarà totalment invisible, però de moment impactarà els visitants que empaiten els trompe-l’oeil que van apareixent pertot arreu i que tenen a Penelles, a la Noguera, el seu màxim esclat. En aquest cas, la pintura és obra d’Albert Álvarez, ajudat per Roger Velázquez i l’Oriol Álvarez, i és un homenatge a les llibreries antigues d’Igualada, concretada en la de Cal Jordana, un establiment molt popular que va tancar l’any 2018 i del qual podrem rememorar la visió de la mestressa enmig d’una muntanya de llibres, amb el gat que s’hi passeja. És una obra d’art mural que potencia encara més un racó genuïnament igualadí en el qual també conflueixen la riquesa documental de la nova seu de l’Arxiu Comarcal i les llepolies de la pastisseria de Cal Xandri, avui Cal Targarona, dos llocs que mereixen també una visita sense presses...

El segon mural és molt diferent, i ja se n’ha parlat en aquestes mateixes pàgines. Es tracta d’un fotomosaic de plaques de gres cuites i impreses amb tintes ceràmiques, que serà el més gran del món (42 metres), i que s’inaugurarà dissabte al passatge de la plaça de Cal Font. Porta el títol de Mirades des del confinament i és obra de l’artista internacional Joan Fontcoberta. Obra impulsada per Òmnium Cultural, el mateix artista i el Festival Cruïlla, amb el suport de l’Ajuntament, vol ser un record permanent i un símbol de la lluita contra l’adversitat i de l’esforç col·lectiu que tota una societat ha portat a terme contra la pandèmia del coronavirus. I s’ha escollit la ciutat d’Igualada per acollir-lo perquè, com bé prou sabeu, la conca d’Òdena va ser el primer indret de Catalunya on es va haver d’establir un rigorós confinament. Aquest cop, el mural justament té voluntat de pervivència, com un monument que recordi en el futur un fet històric que ha commogut les nostres vides i que serà recordat per sempre més.

Encara sense moure’ns d’aquest terreny artístic, la casualitat ha volgut també que aquesta mateixa setmana el Govern de la Generalitat hagi pres l’acord de declarar una obra també emblemàtica dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, el parc del cementiri d’Igualada, com a bé cultural d’interès nacional en la categoria de monument històric. En definitiva, i si sempre ens queixem per l’escassa monumentalitat de les nostres ciutats mitjanes, aquesta vegada hem de convenir que el temps i l’atzar ens brinden als igualadins una confluència feliç que ens fa estar sincerament d’enhorabona...